Divendres passat varem estar a Font de la Pólvora amb Pere Garcia, coordinador de la xarxa gitana “Romipen” del PSC, i candidat a la nostra llista de Barcelona per les properes eleccions. Varen venir també l’alcaldessa i les regidores Isabel Salamaña i Amèlia Barbero . Anàvem a parlar de participació electoral amb els veïns del barri de Font de la Pólvora. Llàstima que un embús monumental, causat per un accident retardés l’arribada d’ en Pere i fes que molta gent, quan varem començar l’acte hagués de marxar!. Almenys, però, varem poder saludar molts veïns del barri i comentar el tema de la xerrada, que resumint seria: Participa, la política si no la fas, te la fan”. Dissabte varem estar a Vilarroja a explicar el mateix amb el Conseller Nadal. Als veïns del barri els fa molta il.lusió veure en Quim i l’acollida que ens varen donar va esser reconfortant!.

La foto den Marc Martí , que va esperar una estona allà amb nosaltres, amb la Nico i la Maria saludant-se en primer terme , m’encanta.L’Anna, la Isabel, la Meli i jo estem al fons

Però, hi ha vida més enllà de la política catalana i gironina. Tant explicar les nostres coses, no havia comentat la notícia de la setmana passada: el canvi de govern. M’agrada, com a la majoria de la gent.  He de dir que soc “fan” de la Vicepresidenta, però m’encanta Rubalcaba, de qui Pasqual Maragall deia : “si no ho sap en Rubalcaba, no ho sap ningú”.  Han corregut rius de tinta sobre aquests canvis. Del molt escrit trio l’article que sobre la Vicepresidenta va publicar  Soledad Gallego ahir al “El País”, titulat “Homenaje feminista”

(Fa ja algun any que ens varem fer aquesta foto amb ella amb la Gemma Martinez.)

Com diu Soledad Gallego “(…) Nadie podrá reprocharle que no haya hecho incansablemente honor a ese compromiso. Con María Teresa Fernández de la Vega se notó que había una mujer en lo más alto del poder político y eso es algo que, seis años después, merece al menos el agradecimiento público de quienes estábamos hartas de observar cómo mujeres que alcanzaban cargos de relevancia política o profesional se apresuraban a negar cualquier interés en temas feministas, como si eso fuera garantía de su inteligencia y eficacia y no una simple demostración de falta de coraje o de ignorancia.(…)“

Una altra noticia de la darrera setmana que m’ha encantat és la concessió dels premis Prínceps d’Astúries a Zygmunt Baumann i Alain Touraine. Són , juntament amb Richard Sennet i Daniel Innerarity els meus sociòlegs assagistes de referència. M’agrada  com trien els seus temes d’estudi i com els desenvolupen. En els seus llibre hi trobo les preguntes pertinents, i fins i tot algunes respostes…. És més del que es pot demanar  en el mon complex en què vivim. D’Alain Touraine recordo encara vivament el seminari que va oferir a la Càtedra Ferrater Mora, a Girona, al que vaig tenir el privilegi de poder assistir. Les seves reflexions sobre l’educació em varen entusiasmar.

La meva petita mala notícia de la setmana és el virus que m’ha tombat i m’ha fet passar 48 hores al llit en condicions lamentables. De tota manera, encara que una mica alatrencada, me’n vaig igualment al Plenari del Consell d’Europa, a passar fred a Estrasburg.