Si al Marroc Rabat és la capital política i Casablanca la capital econòmica , Marraqueix és la capital turística i Fes és la capital cultural . Per això el nostre recent viatge a Fes va tenir aquest caràcter eminentment cultural. Varem disfrutar molt del seu Festival de músiques religioses i de les activitats paral.leles que organitzen, i , a més, durant una visita a la ciutat de Meknes, gràcies al nostre amic de Blanes Mohammed El Idrissi, responsable de l’Associació d’amistat catalano-marroquí Oukaimeden recentment creada, varem poder conèixer de prop el Melhoun. El Idrissi va organitzar pels amics d’Oukaimeden un viatge meravellós a Fes i nosaltres vam tenir el privilegi de poder comptar amb la seva orientació i la seva acollida. Ell ens va proporcionar uns acompanyants d’excepció que ens varen conduir per la Medina de Meknes (que és com la de Fes “Patrimoni de la humanitat” per la Unesco) una ciutat molt bonica propera a Fes, mentre ens feien conèixer una de les tradicions artístiques més remarcables de la literatura popular del Marroc: el Melhoud. Fouad Guessous (autor de diversos volums de traducció del Melhoun al francès) i Moulay Smaïl El Alaoui El Selsouli (un dels poetes i músics més apreciats del Melhoun actual), varen ésser els nostres guies . A la fotografia ens podeu veure davant la tomba de un dels millors poetes del Melhoun del segle XIX Sidi Kaddour El Alami, a Meknes. Es tracta d’un gènere artístic secular que uneix la poesia i la música i que s’ha perpetuat bàsicament de forma oral. Avui, però, gràcies a Guessous i alguns altres autors es poden trobar recollits i traduïts (al francès) alguns dels seus poemes més inspirats. Aquest gènere literari tracta els temes eterns de la poesia i conté la saviesa i la bellesa de les tradicions orals populars. Els seus grans poetes, (alguns d’ells analfabets) com Mohamed Benslimane, Sidi Kaddour El Alami, Jilali Mthired,Ennejar, Elghrabli van saber descriure amb força i passió els estats d’ànima més evocadors. La seva transmissió oral a través dels segles, ha permès arribar fins els nostres dies moltes “quassia”. Fouad Guessous ha publicat en la llengua de Molière alguns dels més clàssics poemes com “Larmak”(les parpelles) de Driss Benali, “Achamaa” (espelma) de Mohamed Cherif Benali, “Demlige”(braçalet) de Aissaoui El Fellous, “Lahmame”(colom) de Mohamed El Oufir, “El warda”(la flor) de Mohamed Benslimane, “Lajfene”(els ulls) de Thami Mdaghri, “Rhita”(Rita) de Driss Benali, “Tawassoul” (Prec ) de Sidi Kaddour El Alami, o “Ya Lotf AllahElkhafi” (Imploracions) d’Ahmed El Ghrabli * “Le Melhoun marocain dans la langue de Molière”, tomes I et II de Fouad Guessous. Presses de Publiday-Multidia, Casablanca, 2003 et 2004.

Del Festival de músiques ens va agradar especialment l’ actuació de Mari Boine, una cantant sami o lapona (ella ve de Noruega) perque va ésser per nosaltres una sorpresa total.

També ens va agradar molt sentir l’Ensemble Al Kindi, amb Sheikh Hamza Shakour i els Munshidin-s de la Grande Mosquée de Damas amb el Cor Bizantí Tropos d’Athène (Dir. Kostantinos Angelidis) interpretant “Stabat Mater Dolorosa”, un homenatge cristià i musulmà alhora a Maria, dirigits per Julien Jallaledine Weiss. El concert posava en paral.lel dues tradicions místiques: el cristianisme i l’islam, i els seus denominadors comuns.