“La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar, després, els remeis equivocats.” Aquesta frase irònica de Groucho Marx referida a la mala política em venia al cap la setmana passada en veure la forma com l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona ha gestionat la seva proposta de modificació del contracte de neteja viària i recollida d’escombraries en vigor. Quan, en el ple municipal del 13 de maig passat, tots els grups de l’oposició vàrem coincidir a rebutjar aquesta proposta, els arguments varen ésser diversos, però coincidents en allò essencial.

El primer motiu és que per tenir tots els contenidors nous o com nous no caldria fer cap canvi contractual ni augmentar la quantitat de diners públics que està previst destinar-hi, només caldria desplegar d’una vegada el contracte en vigor des de fa dos anys. Es va signar el maig de 2011 i preveia comprar 1.610 contenidors nous i reparar i pintar, deixant com nous, els 1.100 restants. També contenia la previsió de soterrament de 200 dels contenidors que, per exemple, en la reforma del carrer Migdia no es van utilitzar. Des del grup socialista ens hem queixat reiteradament de l’incomprensible retard en l’aplicació del contracte. Fa més d’un any i mig que podríem haver començat a tenir als carrers de Girona els contenidors nous, quan hem anat pagant les certificacions corresponents per a la prestació del servei. En lloc d’això tenim uns contenidors malmesos perquè s’han anat deixant deteriorar. Per què? Per poder tenir arguments per canviar-los tots? No ho entenem. Encara entenem menys que, per discrepar de l’ús que vol fer l’equip de govern d’una important suma de diners públics, s’escampin insídies sobre el nostre posicionament pretenent confondre els ciutadans. Han dit que nosaltres volem tenir contenidors vells i trencats al carrer, sabent que fa més d’un any i mig que ens queixem del mal estat dels existents, i en demanem la substitució o reparació, ja contractada. Per què? No ho entenem.

El segon motiu és que discrepem de quin ha de ser l’ús d’una important quantitat de diner públic, provinent de recursos propis i d’una subvenció europea (que és també diner públic igualment sortit de les butxaques dels contribuents). La proposta és que afegim 1,5 milions d’euros als ja previstos per a la compra de nous contenidors. Sumats als previstos són 2,7 milions d’euros. Nosaltres pensem que, en temps com els actuals, en què la demanda privada està estancada, el diner públic, el propi i el provinent de subvencions, ha d’ésser utilitzat amb molt seny i intentant, a més, que activi l’economia local. Gastar la partida més gran del pressupost municipal d’inversions de 2013 en una compra a un únic proveïdor, que no pot fer-se a cap empresa gironina perquè no n’hi ha cap que pugui subministrar-nos aquest material, no ens sembla assenyat. La nostra proposta, perfectament factible, és que es dediqui a altres obres mediambientals que calen a la ciutat. Tal com es va demostrar recentment, en l’any del “plan Zapatero”, els serveis tècnics municipals tenen capacitat de treballar molt ràpidament i eficaçment en projectes que ja són madurs. Hem posat alguns exemples de projectes que estan a punt: per exemple, els que formen part, des de fa temps, del “pla de sanejament” de la ciutat. Això sí que generaria llocs de treball a la ciutat. La reparació dels 1.100 contenidors que s’hauria d’haver fet, a més, generaria també llocs de treball a una empresa d’inserció local. Per què no s’ha fet? No ho entenem.

El tercer motiu, segurament el més rellevant, és el risc jurídic i econòmic que tots els grups de l’oposició hem apreciat que pot suposar per a l’Ajuntament i la ciutat un canvi en les condicions del contracte en vigor. Aquest contracte va ser objecte d’una demanda, per part d’una empresa que no va guanyar el concurs al seu moment, que es troba en tràmit judicial per la via contenciosa administrativa. L’opinió de la majoria de regidors és que modificar les condicions del contracte ens fa incórrer en un risc que podria costar molt car a la ciutat. L’equip de govern ni tan sols ha encarregat un informe sobre el tema a la comissió jurídica assessora municipal. Per què no s’ha fet? No ho entenem.

En lloc de tot això, l’equip de govern ha decidit atacar agressivament els que discrepem de la proposta que ens han fet, intentant confondre els gironins, afirmant falsament, a més, que érem coneixedors amb anterioritat dels seus propòsits. Per què?

Finalment, en lloc d’escoltar els arguments i atendre les demandes coincidents de tots els grups, l’equip de govern ha aconseguit pactar amb el grup del PP, sense pràcticament modificar la seva proposta, un canvi en el vot dels seus regidors, curiosament el mateix dia que el govern del PP a Madrid aprovava la lesiva proposta de llei Wert. A canvi de què? No ho entenem.

Acabo com he començat. Aquest episodi té un aire “marxista”, de Groucho Marx, concretament: “[…] buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar, després, els remeis equivocats.” Què hi ha al darrere de tot plegat? Costa d’entendre. Tant de bo la ciutat no en surti finalment més perjudicada.

Article publicat a El Punt Avui 21 de maig de 2013