Conversant amb Joel Medir
Fa uns dies vaig conèixer en Joel Medir, un jove periodista de Girona. Em va fer una entrevista que ha publicat el digital El Dimoni de Santa Eugènia i que comparteixo avui amb vosaltres. En Joel es va llicenciar com a periodista a la Universitat de Vic, col·labora en mitjans com El Dimoni, El Punt i el Diari de Girona i és autor del bloc de crítica de cinema: citizenjoel.wordpress.com. Aprofito per agrair-li l’estona de conversa interessant que vam mantenir el dia que em va entrevistar. Aquest és el resultat.
REGIDORES > Entrevistem Pia Bosch: «El govern municipal té molt poc presents els barris que no són al centre de la ciutat»
Pia Bosch és actualment Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona i portaveu del Grup Municipal Socialista. En la seva dilatada carrera política, ja havia estat anteriorment regidora de l’Ajuntament de Girona, diputada al Parlament de Catalunya i delegada del Govern de la Generalitat. Hom la vincula a l’anomenat sector catalanista del PSC.
– Com es va iniciar en el món de la política?
Quan era molt joveneta, tenia 13 anys i era l’època de la transició política. Vaig entrar en contacte amb l’Assemblea Democràtica de l’Institut Vicens Vives. A partir d’aquí, vaig ser durant un temps militant de les Joventuts Comunistes.
– I com es va vincular al PSC?
Vaig deixar de militar a les Joventuts Comunistes per dedicar-me al meu vessant professional. Ara fa 18 anys, Joaquim Nadal, a qui no coneixia personalment, es va posar en contacte amb mi per proposar-me formar part de la llista socialista, com a independent, l’any 1995.
– I com va passar a tenir carnet?
En el món dels serveis socials, vaig col·laborar d’una manera intensa amb Marina Geli. Em va proposar col·laborar amb el govern a l’ombra de Pasqual Maragall en la preparació de tot el programa de serveis a les persones. En aquest treball em vaig engrescar molt i vaig decidir comprometre’m amb el partit socialista.
– No creu que el terme ‘federalisme’ pot costar d’entendre als ciutadans, sobretot veient les postures del PSOE?
Sí, segur perquè el terme federalisme és una idea prou antiga en el món, però no és una idea que en el nostre país i a l’Estat Espanyol hagi fet fortuna. Nosaltres venim d’una història molt torturada, i amb poques èpoques de pau. El federalisme, és una idea que ve del pacte perquè fedus vol dir pacte en llatí. És una idea que ha estat més fàcil d’arrelar en països que tenen democràcies molt més sòlides. L’exemple de federalisme de més llarga durada és el dels Estats Units, que té més de 200 anys d’història democràtica.
– Es tractaria, doncs, de transformar les comunitats autònomes en estats federals com a Estats Units?
Sí. Hi ha diferents models federals en el món. Nosaltres mirem els dels països que tenen democràcies més avançades, més antigues com Estats Units o Canadà. Canadà, potser se sembla molt més a la nostra realitat perquè té un estat que és el Quebec, que és molt similar. Tant de bo, nosaltres poguéssim seguir la senda canadenca. Hi ha altres exemples, com ara Alemanya, de la qual crec que són admirables els seus mecanismes de coordinació federal, el Bundesrat hauria de ser un exemple per a nosaltres quan parlem de la reforma del Senat.
– Aquest federalisme que proposen consistiria a donar més competències a les comunitats autònomes?
Això és molt simplista. La idea del federalisme és una idea que bàsicament diu: la sobirania està a baix, i per la via del pacte s’arriben a espais de cooperació federal, i en aquests espais hi ha mecanismes per resoldre la complexitat de la composició d’un estat federal. El nostre és un estat compost, s’accepti o no s’accepti, perquè hi ha parts que són contrastadament diferents. S’han de trobar vies per resoldre aquesta complexitat. Hi ha qui diu que la manera de resoldre la complexitat és dissoldre-la i que les diferents unitats es separin. Nosaltres diem que en el segle XXI, l’única via per poder continuar sent un actor rellevant en el concert mundial és la d’unir-se, la de la Unió Europea, i no ens sembla que la via de la separació sigui l’adequada. Emocionalment l’entenc perfectament perquè estem vivint un temps en el qual no hi ha el diàleg ni el reconeixement que hi hauria d’haver de l’altre, hi ha desencontres continus. Penso que la resolució dels problemes no pot venir només per la via de les emocions, ha de venir per la via de la raó. Però, crec que la pilota està al teulat d’Espanya, és a dir, Catalunya li ha dit a Espanya: “així no podem seguir”, i això ho comparteixo. El camí que estem recorrent no és gens bo. Ara nosaltres diem que proposem la senda canadenca. Jo em vull semblar a Canadà, no a Kosovo.
– Les primàries són una bona arma per lluitar contra la desafecció política?
Crec que poden ser un bon instrument. Tot depèn de com es facin. Si en països de més llarga tradició democràtica, com els Estats Units, s’han revelat com una bona forma de generar adhesió de la ciutadania, val la pena provar-ho.
– Què més es podria fer per acabar amb aquesta desafecció política?
Si tingués la resposta a aquesta pregunta, ja m’haurien donat el Premi Nobel, eh! S’han de fer moltes coses. També crec que els mitjans de comunicació ens han d’ajudar.
– A què es refereix?
Crec que s’ha de retratar amb més objectivitat què ha aportat la política al nostre país i què pot aportar. Venim de 30 anys, on òbviament s’han fet errors, però en què bàsicament i a nivell general, hem fet grans avenços en qualitat de vida, en drets de la població, en nivell educatiu de la població, entre d’altres. El pitjor de tot és posar tots els polítics al mateix sac. Els mitjans de comunicació haurien de voler diferenciar entre els bons i els mals polítics.
– Creu que el PSC té un desgast polític tant a nivell nacional com a nivell local pels anys del govern tripartit?
Òbviament, una part del desgast ve d’haver governat en molts àmbits, segur. Hi ha una part del desgast que ve de la crisi. Hi ha una altra part del desgast que és que no haguem fet les coses prou ben fetes. Donar la culpa als altres mai no és una bona manera d’evolucionar.
– Ho diu per quan es parla d'”herència rebuda”?
En aquest cas, quan es parla de l’herència rebuda a nivell de la Generalitat, que és allà on més n’hem sentit a parlar, crec que directament s’intenta confondre la ciutadania. La història posarà les coses al seu lloc.
– Creu que les diferents sensibilitats nacionals dins el seu partit poden portar a un trencament?
Crec que no. Hem viscut situacions de més complexitat en el passat. L’èxit del PSC precisament ha estat la capacitat de generar aquesta cohesió en els elements bàsics. Busca mínims comuns denominadors que han ajudat el país a avançar i crec que hem de continuar en aquesta línia.
– Com valora el temps d’alcaldia de Carles Puigdemont?
Crec que, malauradament, tenim tots plegats una decepció quan valorem aquests dos anys. Una decepció en el sentit de què moltes de les promeses que s’havien fet, no s’han complert. Tenim paralitzats molts projectes que són molt importants, no només pel present, sinó pel futur de la ciutat. Et poso d’exemple l’Hospital Trueta. També pel què fa als serveis: dos anys perduts en el desplegament del contracte de neteja per millorar un dels temes que més preocupa els ciutadans que és com tenim la ciutat de bruta. Tenir 10 regidors o estar en minoria no és motiu ni justificació. Són els mateixos que tenia Anna Pagans.
– Hi veu algun aspecte positiu?
Sí, es clar que sí. Tot té sempre alguns elements positius. Crec que hi ha el tema del suport a la promoció turística. No l’hauria fet d’aquesta manera, però l’hauria fet. Crec que l’estil de governar és absolutament inadequat en un govern que ha triat governar en minoria.
– Es queixa de l’estil bàsicament, no?
Sí, però l’estil té conseqüències per a la ciutat. El problema d’aquest estil és que és ineficient perquè impedeix tirar endavant els temes clau de present i de futur de la ciutat.
– Hauran valgut la pena tants esforços pel TAV?
El TAV val la pena i és un gran projecte per la ciutat. Però s’han de seguir fent molts esforços. S’ha de dialogar en profunditat amb el Ministeri de Foment per resoldre de manera immediata la situació que està afectant molt greument i negativament els veïns del barri de Sant Narcís.
– Creu que es podrà recuperar el Parc Central?
Crec que sí. Es tracta de què l’equip de govern treballi per fer-ho.
– Bàsicament diria que és una qüestió de voluntat?
Òbviament. La reposició està en l’acord inicial del projecte del soterrament. Mentre governava Anna Pagans, bé que es van anar reposant tots els trams on s’acabaven les obres. Vam reposar i millorar tot Fontajau.
– Creu que finalment es derruirà el viaducte?
Hauria apostat per ser, en aquest sentit, molt i molt insistent. Hi hauria apostat perquè el pressupost que anava associat al soterrament del tren convencional, era un pressupost que per al Ministeri de Foment era una petita part del què va pressupostar per a l’AVE de Galícia. Hauria apostat pel soterrament del tren convencional, ho vaig dir en el seu moment. Vist que ara no s’ha fet, crec que s’ha de mantenir com un projecte que podria ser enormement beneficiós per la ciutat en el futur. Seria la manera de cosir dos barris: el barri de Sant Narcís cap al sud-oest i donar-li un contacte amb el barri de l’Eixample i de Palau, que seria beneficiós per a tots dos barris. Per a mi s’ha de fer, quan sortim de la crisi.
– Creu que l’Hospital Trueta ha de romandre a Girona?
Vull creure que sí. De fet, l’equip de govern ens ho va signar en l’acord del cartipàs, els vam posar una sèrie de temes sobre la taula, en els quals els demanàvem punts d’acord, a partir dels quals nosaltres vam estar disposats a donar-li suport. Estan signats per l’alcalde i per mi mateixa, i un dels punts és aquest: que l’Hospital de Girona romangui a Girona, a la zona nord de la ciutat perquè així ho preveu la planificació sanitària, perquè dóna servei a la ciutat i també al Pla de l’Estany i al Baix Empordà sud.
– Recentment ha qüestionat la política municipal envers el Cinema Modern…
L’equip de govern anterior va fer un procés llarg i laboriós sobre l’ús que havia de tenir el Cinema Modern. Finalment, a partir de l’acord que es va establir entre tots els grups de govern i la participació de més de dues centes persones (gent del barri) es va arribar a la conclusió de què allà la gent volia fer un Centre cívic. Es va fer el projecte, es van reservar vuit cents mil euros per tirar-lo endavant Després de les eleccions, el nou equip de govern va dir que volia fer el Centre cívic a un altre lloc, a les Voltes d’en Rosés. Es van comprometre a fer un procés participatiu, primer amb tots els grups i després amb la ciutadania. Ha passat un any i mig i no n’ hem tornar a sentir a parlar.
– La CUP ha iniciat una campanya sobre la Devesa, el seu partit té alguna proposta clara sobre el futur del Parc?
La nostra proposta és que s’apliqui el Pla d’Usos aprovat anteriorment. Han estat dos anys que, o bé podrien haver tirat endavant el Pla d’Usos o bé tenien temps de fer un nou projecte.
– A què s’haurien de destinar els diners del projecte Feder?
Hem posat diferents exemples de llocs on aplicar-lo. Si han de ser projectes de sostenibilitat, hi ha per exemple diferents projectes del pla de sanejament de la ciutat, que és millorar les xarxes de clavegueram a diferents punts de la ciutat, que són coses que no es veuen, però es necessita anar-les fent perquè s’ha d’anar renovant. Diem per exemple sostenibilitat a la Devesa perquè és un d’aquests espais ciutadans absolutament degradat i deteriorat que en els últims dos anys no s’hi ha fet res per millorar-lo.