Els esdeveniments de les dues darreres setmanes ens han portat als i les que constituïm el grup impulsor del Forum cívic  a  fer sentir de nou la nostra veu:

Declaració del grup impulsor del Manifest de Setembre i del Fòrum Cívic-Trobades Ciutadanes

31 de maig de 2013

 ARRAN DE LA PROPOSTA FEDERALISTA DEL PSC

1. La proposta federalista elaborada per la Fundació Rafael Campalans i presentada per Pere Navarro a la Sala Ernest Lluch del Congrés dels Diputats ens ha semblat força interessant i coherent amb els principis universals del federalisme que compartim. Això no treu que considerem, després de la sort correguda per l’Estatut pactat entre Catalunya i l’Estat i referendat pels catalans -tal com dèiem al Manifest de Setembre-, que no és a Catalunya ni als seus partits a qui correspon actuar ara, sinó a l’Estat. És a aquest al que correspon demostrar que és possible un nou marc federal acceptable, amb el ple reconeixement del fet nacional català, amb un tracte just per a Catalunya i amb la possibilitat d’exercir el dret a decidir, conscients com som que la immensa majoria dels catalans, si un consens d’aquesta naturalesa fos possible, el prioritzaria per sobre de qualsevol altra proposta.

2. La recent disposició del PSOE a emprendre la reforma de l’actual Constitució cap a un Estat de caràcter federal és un bon auguri, bé que quedaria en no res si es confirmessin les suposades objeccions que han transcendit envers la proposta del PSC. D’altra banda, celebrem el compromís d’Izquierda Unida en favor del dret democràtic de Catalunya a decidir el seu futur.

3. La proposta del PSC parla d’Estat plurilingüístic. A parer nostre, això hauria d’implicar un règim lingüístic de caràcter federal, equivalent al d’alguns estats de referència, que comportés:       .

-L‘oficialitat estatal dels quatre idiomes que es parlen en el territori de l’Estat: el castellà, el català-valencià, el basc i el gallec.

-L‘obligació de l’Estat de vetllar per la integritat i bona salut de tots quatre idiomes, sortint al pas de les aberracions i de les minoritzacions que atempten greument contra la unitat i la subsistència de cadascun d’ells, com és el cas, pel que fa al català-valencià, de la insultant denominació i les restriccions que li imposa la regulació aprovada a l’Aragó i com és el cas també de les conseqüències liquidadores que comporten les regulacions aprovades a València i a les Balears, fets dels tot coherents amb el bast intent de l’actual govern espanyol de suprimir el model lingüístic català que ha regit durant tants anys amb resultats òptims.

-La contribució decidida de l’Estat al ple desenvolupament dels quatre idiomes.

-L’establiment del règim lingüístic de cada una de les quatre nacionalitats

històriques com a competència exclusiva dels seus respectius governs.

FEDERALISME NO ÉS UNIONISME

4. La coincidència del PSC de l’Hospitalet amb el PP i amb Ciutadans és una notícia desconcertant i lamentable. Es pot entendre el refús a una consulta no pactada amb l’Estat i que, en conseqüència, no comporti el dret de Catalunya a decidir, sinó un fet testimonial i frustrant per la seva manca d’efectes legals; i per la facilitat amb què pot ser reduïda a la il·legalitat. En qualsevol cas, allò que ens preocupa és la posició anti-independentista adoptada. Pensem que els federalistes, si en som de veritat, no hi podem caure, sinó que ens hem de limitar a reclamar un pacte federal i plurinacional que doni resposta a les necessitats de Catalunya com a nació. I que, si aquest pacte resultés finalment impossible, a causa de la posició regressiva de l’Estat, seria greument contradictori que els federalistes esdevinguéssim mers unionistes, mers defensors de l’statu quo: voldria dir que es tractava tan sols d’un federalisme instrumental. No és el nostre cas: per això, si la solució federal fos invalidada i també, doncs, la viabilitat d’un pacte Catalunya-Espanya, pensem que, per als federalistes, tota opció democràtica contra l’statu quo imposat seria legítima i coherent.  

Cal reconèixer que, avui, després de tot plegat, la sort del nostre federalisme està en mans de la política espanyola. És aquesta la que determinarà la llarga o curta vida del nostre ideal federal. Entretant, el socialisme català, sense abandonar mai el seu ideari federal, ha de situar-se de manera inequívoca, en el vigent plet, en funció dels estrictes interessos de la nació catalana, conscient que només això pot esperonar l’Estat a abandonar la visió reduccionista d’Espanya que hi impera i a obrir-se d’una vegada al pacte federal. Si volem recuperar l’immens crèdit que ens havíem guanyat i que ens va dur a la Presidència de la Generalitat, allò que els federalistes no podem esdevenir de cap manera és la coartada de l’unionisme.

La direcció del PSC, que ha de respectar totes les opinions individuals en el seu si, no pot restar passiva davant de les derives públiques de les seves organitzacions. O, al menys, no pot callar -i atorgar?- en uns casos i exclamar-se en els casos contraris (no diguem quan aquesta darrers no fan al cas perquè se situen en el terreny de les lliures posicions individuals).

 

 

EN DEFENSA DELS AJUNTAMENTS CATALANS 

5. Dins del plet entre Catalunya i Espanya, no és legítim ignorar l’atac que s’està produint contra els  Ajuntaments per compte del govern espanyol, sovint amb el silenci o la connivència del govern català. Com amb l’Estat del Benestar, també amb els Ajuntaments s’està aprofitant la crisi i els ajustos pressupostaris per intentar desmantellar-los. Els Ajuntaments catalans formen part indestriable de l’autogovern de Catalunya. Van ser l’avançada de la represa cultural i lingüística de Catalunya. Són l’expressió més immediata dels interessos dels ciutadans i ciutadanes. Van ser els agents de les grans transformacions que van regenerar les nostres ciutats i la nostra vida col·lectiva. Són els que proveeixen molts dels serveis més immediats a les persones. Un atac als Ajuntaments catalans és també una atac a Catalunya. Per això, és inexcusable que les veus autònomes de la societat civil catalana incorporin també aquesta denúncia, particularment en ocasió de la nova i greu llei de règim local que s’està coent.