Aquest divendres el Diari de Girona va publicar aquest article d’opinió del regidor Àngel Quintana, company del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Girona. El comparteix amb vosaltres igual que comparteixo absolutament la opinió.

El miratge de Girona

ÀNGEL QUINTANA L’equip de govern de CiU ha batejat Girona amb el pompós sobrenom de “la milla cultural”. Darrere els arguments que utilitzen per certificar la nova marca hi ha dues premisses importants: Girona ha passat a ser una ciutat de festivals i estableix un model de cultura per a tots els gustos, diversificat i popular. L’aparició d’aquesta marca genera perplexitat sobretot si tenim en compte que si una cosa caracteritza la política cultural de l’actual equip de govern és la manca de rumb i de perspectives. Després de gairebé dos anys de govern no s’ha engegat cap política cultural clara i s’han desactivat algunes qüestions que marcaven línies de futur, com el pla estratègic de cultura que havia estat aprovat després d’un procés participatiu en què varen col·laborar més de dos-cents agents culturals de la ciutat i que, a hores d’ara, no s’ha implementat, ni s’ha revisat, ni s’ha discutit amb els grups polítics. Tampoc s’ha activat la funció del Consell de les Arts que s’havia erigit en un òrgan consultiu bàsic per a la cultura de la ciutat. La situació s’agreuja sobretot si tenim en compte, a més, que molts dels organismes culturals que depenen de l’Ajuntament es troben actualment sense disposar d’un equip directiu que marqui les línies que cal seguir i són gestionats -generalment amb encert- per tècnics de la pròpia administració. Aquest és el cas de l’Auditori, el Centre Cultural de la Mercè, el Bòlit o el Canal centre d’Arts escèniques, on l’Ajuntament té una clara participació. Davant d’aquesta situació d’incertesa i indefinició fa la sensació que Girona és una ciutat cultural activa perquè es va fent i, sobretot, perquè existeix una herència gestada en el passat que continua donant els seus fruits.

Hi ha dos factors que defineixen la “milla cultural” que argumenta CiU que són altament perillosos per al futur de la ciutat. La primera qüestió té a veure amb la política de convertir la cultura de Girona en una cultura que ven l'”etiqueta festivals” però que no cuida el valor que poden tenir les bases en el desenvolupament de la cultura. L’existència de festivals culturals està molt bé perquè generen cultura de l’esdeveniment i provoquen una forta atracció a la ciutat. Un festival estrella com Temporada Alta és productiu perquè porta gent a veure teatre a Girona, genera consum cultural i turístic a la ciutat i és una font de riquesa. De totes maneres, els festivals no poden ser només un esdeveniment temporal, sinó que han de ser capaços de generar una política de continuïtat. Un festival ha de crear un públic i ha d’ajudar que hi hagi un caliu tot l’any. No pot ser que un cop acabada la temporada alta vingui, per exemple, la temporada baixa. Si Girona ha estat sempre un referent cultural, ha estat gràcies a l’existència d’una política de continuïtat i a l’esforç que han dut a terme nombrosos agents culturals de la ciutat que han mantingut viva la força cultural tot l’any. L’aposta unidireccional cap una política de festivals no fa més que activar un model de política d’aparador que minimitza i posa en crisi la continuïtat.

Girona no és només una ciutat oberta al consum cultural, sinó que també és una ciutat de creadors. Si repassem, per un moment, els noms que en els àmbits literari, cinematogràfic, teatral, musical o de les arts plàstiques han sorgit els darrers anys de Girona, veurem que és inusual. Hi ha poques ciutats catalanes on es concentri tanta creativitat. La política d’aparador corre el risc de minimitzar i desaprofitar el flux creatiu de la ciutat. Una política cultural que no es basi en la inèrcia hauria de saber treure rendiment d’aquest pòsit cultural i projectar-lo tant dins com fora de la ciutat, ja que els creadors són sempre un capital productiu i una font de prosperitat.

Diari de Girona 10 de maig de 2013