Quan vaig tornar d‘Estrasburg, de l’Assemblea del CPLRE del Consell d’Europa, les Fires engegaven i la pre-campanya anava a tota vela. Tot i així, encara varem tenir temps de presentar, amb Joaquim Nadal, el nostre llibre a Calonge, en un emotiu acte que va presentar Joan Vall Clara, i a Celrà, al Casal d’avis, on ens va presentar l’alcalde ,  Francesc Camps. El dissabte,  en Quim va anar amb la Dolors Padilla, l’alcaldessa de Platja d’Aro, a fer la darrera presentació a Castell. Jo no hi vaig poder esser perquè m’havia compromès a pedalar de Girona a Cassà de la Selva, amb alguns companys socialistes, en un acte de suport (ben actiu) a l’esport.

Aquests darrers dies han estat ja d’activitat frenètica. No he parat, ni podré parar, de moment, d’anar a representar als PSC a debats diversos. Avui he estat a “El Periódico” al debat sobre política cultural, ahir vaig esser a Onda Rambla, demà al debat de “El Gironès decideix“, demà passat al debat de la Federació catalana d’empreses d’inserció, la setmana passada al de Onda cero. En fi, que segur que el problema no és la manca de debat. Mentrestant Joaquim Nadal va fer la presentació del programa del PSC gironí , que m’he encarregat de coordinar en les darreres setmanes, en una conferència a La Mercè.

Demà, però, ja engega la campanya oficialment i, per tant, tindrem més actes al carrer, més visites porta-a-porta i més mítings. Seguirem, per descomptat, presentant el programa en petites “píndoles” diàries, com hem fet fins ara, amb l’esperança que, enmig del brogit de la campanya, aquestes propostes facin forat. El nostre gran objectiu és mobilitzar els nostres votants, aconseguir que, malgrat la duresa de la crisi i la brutalitat de la onada mediàtica antipolítica els nostres votants se’n adonin de les conseqüències terribles que pot tenir el fet que es quedin a casa, malgrat els molts motius que puguin tenir.

Tant preparar debats i pedalar en sentit real i metafòric, no he tingut temps de parlar de la derrota del Partit demòcrata americà a les eleccions de mig mandat, ni tampoc de l’alegria de la victòria de Dilma Roussef a Brasil. Us recomano que sobre aquests darrers temes, especialment sobre el tema de l’antipolítica, llegiu les darreres notes, clarividents com sempre, o encara més, de Raimon Obiols al seu blog.