He seguit amb estupefacció i àdhuc indignació les informacions relacionades amb la intenció de l’Ajuntament de Girona de retirar la concessió de les zones blaves de la ciutat que actualment ostenta MIFAS i adjudicar-la a una altra empresa que segons sembla pagarà un xic més de cànon anual. No importa que l’entitat que presideix amb dedicació i encert des de fa molts anys Pere Tubert es refiï dels ingressos que generen aquestes àrees d’estacionament limitat per impulsar la lloable tasca de donar més i millors serveis als seus associats discapacitats, ja que segons sembla allò que preval en els actuals dirigents municipals és poder rascar algun euro de més encara que sigui a costa dels més desvalguts. També té nassos que l’empresa que ha guanyat la nova concessió i, per tant, tregui la feina a la gent de Mifas sigui de… Madrid! És a dir, molt omplir-se la boca d’independència, de pagar trens especials cap a manifestacions patriòtiques, i a l’hora de comprometre’s de debò amb la gent de casa i amb un col·lectiu que és un exemple a seguir d’emprenedoria empresarial i de compromís social, resulta que es prefereix el desconegut de Madrid, a qui se li atorga més puntuació perquè, simplement, paga més. La notícia m’ha sabut molt greu perquè personalment vaig viure en el seu moment les adjudicacions de zones blaves a Mifas, que d’aquesta manera obtenia els recursos econòmics necessaris per endegar els projectes il·lusionadors i de gran rellevància social que tiraven endavant. Probablement d’altres empreses haurien aportat més diners a les arques municipals per aquesta concessió d’estacionaments horaris, però almenys en aquell temps la prioritat no era recaptatòria sinó apostar per Girona i la seva gent, donar suport a projectes que complementessin les iniciatives municipals i servissin per ajudar persones discapacitades, ja fos mitjançant la creació d’una residència adaptada a les seves necessitats, creant circuits urbans adaptats o donant sortides laborals als associats amb l’objectiu compartit de poder gaudir de millors condicions de vida i perquè la ciutadania en el seu conjunt prengués consciència que la desgràcia pot arribar a qualsevol porta i en qualsevol moment. Marginar l’entitat gironina i donar la concessió de les zones blaves de la ciutat a una empresa madrilenya és evident que no ha estat cap error. Amb tot, però, ara l’Ajuntament diu que intentarà compensar Mifas d’alguna manera. Però jo em pregunto: com es pot compensar una cagada d’aital magnitud?