Ahir tots els membres del grup municipal del PSC a Girona varem viure una desagradable experiència, en ser objecte d’una bretolada de caire totalitari sense cap més motiu que el de treballar per defensar les nostres idees dins del marc democràtic. La signava, no sabem encara si de forma falsa o certa, Arran.

La bona notícia és que, per canals diversos, de forma immediata varem començar a rebre testimonis de solidaritat i de condemna dels fets. Els nous atacs que varem rebre (pocs, per sort) des de la xarxa, eren anònims. Els suports, tots signats. I han estat molts i vinguts de persones i llocs molt diversos. 

En nom de tot el grup, un enorme agraïment a tots i totes els que, d’una forma o altra vareu manifestar, i ho seguiu fent, la vostra condemna als fets. És enormement tranquil·litzador, enormement reconfortant. No perquè vulgui donar una gran importància als fets succeïts, sinó per la gravetat de  l’actitud que traspuen. Una societat que no rebutja les mostres de intolerància i totalitarisme, siguin més grans o més petites, és una societat que corre enormes riscos.

M’ha vingut al cap avui el discurs que Elie Wiesel va pronunciar fa uns anys, el 1999, en una de les “Trobades del Mil.leni”, que va titular exactament així: “Els perills de la indiferència“: “la indiferència que redueix a l’altre a una abstracció”, … “la indiferència és sempre amiga de l’enemic, perquè beneficia a l’agressor”

Una amiga em deia ahir: “La història ja ens explica què passa quan s’incita a la violència contra el pensament”

Moltes gràcies, doncs, als que us heu manifestat sensiblement contra la intolerància, i a favor de la democràcia i la pluralitat. La vostra acció és una garantia contra els riscos de la indiferència. I quan passin uns dies, ja arribarà el moment de parlar dels que han mantingut un clamorós silenci