Avui, 20 de novembre, es compleixen 25 anys de la proclamació per part de l’Assemblea de l’ONU de la Convenció dels drets dels infants, la norma internacional jurídicament vinculant més important que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels infants i que ha estat ratificada per la majoria de països del món. El Govern de Catalunya també hi està compromès. És, doncs, un dia propici per recordar una dada que ens hauria de fer pensar, i reaccionar de forma decidida: a Catalunya, també a Girona, s’estima que un de cada quatre infants viu per sota del llindar de la pobresa. La pobresa, aquí, segueix tenint cara d’infant: les llars amb nens són significativament més pobres que la mitjana i que les llars sense nens. Una societat que es vol avançada, pròspera, no hauria de tolerar aquesta situació.

A Catalunya tenim garantida legalment la protecció dels infants, a través del mateix Estatut de Catalunya i de la llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència , que vol atendre, protegir i promocionar el benestar personal i social dels infants i dels adolescents, i garantir l’exercici dels seus drets i responsabilitats. Sense una acció política decidida, però, aquesta voluntat no té cap traducció pràctica. Avui, a la vista de la situació real, potser té tot el sentit signar, en l’àmbit català, el “Pacte per la infància” que demana Unicef.

Cal augmentar decididament i urgentment la inversió en la lluita contra la pobresa infantil, que és inversió i no despesa . Cal fer-ho per un elemental principi de justícia, evidentment, però també perquè és el més intel·ligent socialment i eficient econòmicament. El cost de la pobresa infantil en despeses de salut, en falta de capacitació per a inserir-se al mercat de treball, en l’increment de la delinqüència,… és altíssim en termes de PIB. La inversió en la lluita contra la pobresa infantil és importantíssima i altament eficient per a l’economia perquè va adreçada a millorar la qualitat del capital humà. Com que la base cognitiva es forma abans dels 6 anys, invertir en petita infància és prevenir el fracàs escolar, i això és bàsic per ampliar la base productiva de l’economia, millorar l’ocupació, augmentar les cotitzacions i garantir les pensions. Hi ha estudis que demostren que cada euro que s’inverteix en guarderies n’acaba generant 12. És un rendiment superior a la majoria d’inversions possibles. Per altra banda, les nostres altes taxes de fracàs i abandonament escolar, de les més altes de la UE, són indicadors molt preocupants que haurien de centrar l’acció del nostre Govern.

En l’àmbit local la feina a fer és, també, ingent. El Consell d’Europa en el seu programa “Construir una Europa per i amb els infants”, amb el qual vaig tenir el privilegi de col·laborar, subratllava que les autoritats locals són “la primera línia de defensa” dels drets dels nens. Cal incloure aquí, també, les entitats supralocals, com les diputacions. És per aquesta raó que, des del nostre grup municipal, ens hem esmerçat a tirar endavant diverses iniciatives de protecció dels infants a la ciutat de Girona, des de l’oposició. El desembre de 2012 vam portar al Ple una moció contra la pobresa infantil, que s’aprovà. Durant la negociació del pressupost per al 2013 i 2014 vam aconseguir negociar, cada any, 200.000 euros per al Pla de Xoc contra la pobresa infantil, i el passat juliol vam impulsar un Pacte de Ciutat per la Infància per abordar les qüestions relatives a la protecció dels infants i al desenvolupament dels seus drets. En les ordenances d’enguany hem acordat que s’estudiï una tarifació social en el programa de vacances i en els preus públics de l’escola municipal de música i en les activitats infantils de l’escola municipal d’art.

I d’aquí a pocs dies, de nou, en la negociació pressupostària, com ha estat fins ara, aquest serà un element clau. Ens hi juguem el present dels infants i les seves famílies i el futur de tots, el futur de Girona.

Article publicat el 20 de novembre de 2014 al Diari de Girona