La Carme Vinyoles, en Pau Lanao i en Miquel Torns signen avui un excel.lent reportatge a Presència titulat Revolució pendent .La igualtat també és cosa d’homes. Us en recomano la lectura, no només perquè jo soc una de les participants en la ronda d’entrevistes que van fer  per preparar-lo, sinó perquè estic convençuda que us interessarà el seu enfoc. El dossier s’il.lustra amb l’entrevista a 6 persones:  3 homes i 3 dones , i amb un article breu de la Presidenta del ICD. El professor Juanjo Compairé, l’escriptora Gemma Lienas, l’expert en relacions laborals Bernat Escudero, el psicòleg Aharón Fernández, Nazanin Amirian, politòloga iraniana resident a Barcelona, i jo mateixa, som, juntament amb Marta Selva, les veus d’ un reportatge que, com diuen els autors i autora “es proposa construir a partir de les seves experiències i reflexions un nou relat sobre la vida i els nexes que establim uns i altres en un escenari que avui se’ns apareix fortament mogut pels  canvis lents i perseverants de la revolució feminista, aquella que algú va definir com l’única triomfant del segle XX per la seva innegable repercussió tant en l’espai públic con en el privat, allà on es desenvolupen les feines, els afectes, les responsabilitats i també les dinàmiques de poder que marquen el pols quotidià.“

En el reportatge trobareu les nostres opinions sobre la qüestió de la igualtat i dels nous models relacionals que ens calen . Un exemple:

” Aquests nous models, segons opinen Pia Bosch i Gemma Lienas, s’han de construir no des de la confrontació home-dona sinó mitjançant l’aliança de totes aquelles persones profundament partidàries dels valors democràtics i conscients que la igualtat de gènere representa un benefici per a tota la població i que, a la inversa, el manteniment de la desigualtat comporta en molts aspectes costos que una societat no es pot permetre: un recent estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona revela la pèrdua econòmica que representa el desaprofitament del talent femení en el món professional, per citar una dada que apunta clarament el despropòsit de considerar la conciliació un tema exclusiu de dones o, més encara, l’estreta vinculació entre el que és personal i el que és polític, entre les decisions que es prenen a casa i la seva repercussió social“.

El que us deia: l’heu de llegir.