Teniu temps només fins el dia 3 de març de visitar l’exposició que sobre la vida i obra de Agustí Centelles ha comisariat el saltenc Miquel Berga. Es tracta d’una mostra excel·lent que ve a sumar-se a d’altres oportunitats, com les activitats organitzades en memòria del figuerenc Met Miravitlles, que ens ajuden a conèixer en la seva complexitat aspectes centrals de la nostra història durant el segle XX .

Centelles és l’autor d’una fotografia que ha donat la volta al món : la d’uns milicians disparant atrinxerats darrera els cossos d’uns cavalls morts a la Plaça de Catalunya de Barcelona durant els fets de octubre de 1934. Va ésser un reconegut fotoperiodista que treballava pels millors mitjans del país fins que el seu alineament amb la legalitat republicana el va obligar a exiliar-se acabada la Guerra Civil.

L’exposició recull la seva impressionant obra, enorme i avantguardista, plena de pressentiments cinematogràfics; però també la seva vida. Una vida que, com tantes, va estar dramàticament marcada per les vicissituds de la nostra història. Com a fotoperiodista free-lance va treballar de 1934 a 1937, quan va ésser mobilitzat i va passar a col·laborar amb el comissariat de propaganda de la Generalitat que dirigia Jaume Miravitlles. El 1939 va exiliar-se amb la càmara i el seu treball fotogràfic en una maleta. Del camp d’Argelers va passar al camp de Brams, d’on va escapar amb els negatius, per anar a Carcassona. Allà va treballar fins que l’any 1944 va retornar clandestinament a Catalunya. De 1944 a 1976 la maleta amb els negatius va estar custodiada per una família a Carcassona, dels quals també en tenim notícia a l’exposició. La vida a Catalunya va transcórrer per ell, després, amb força dificultats: acusat de pertànyer a la maçoneria va ésser inhabilitat per treballar com a fotoperiodista i fins el 1979, amb 69 anys, no va poder reingressar al registre oficial de periodistes. Va poder, però, mentre, tirar endavant un negoci de fotografia industrial, període desconegut del que també podem veure imatges a la mostra de la Virreina. El 1984 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i el 1985 va morir a Barcelona.

En la seva obra s’hi recull el testimoni de la vida social i política a la Catalunya d’aquells anys. Hi veiem la guerra, la mort al front, la vida dels refugiats, el dolor i la solidaritat, el desastre i l’esperança. Se’ns mostra la vida durant la II República, l’esclat de la Guerra Civil, els bombardejos de les ciutats, el triomf del feixisme, la presència de les brigades internacionals, els camps de concentració en territori frances… “És ben estrany que es vegi molt més en una fotografia que en la vida real” va dir Virgínia Wolf. Les imatges de Centelles són un exemple.

Però l’exposició no és un apilonament d’imatges, sinó que conté un relat poderós. Conté, a més, objectes que acabem estimant: la seva primera Leica, i , sobretot, la maleta que Agustí Centelles va endur-se amb ell a l’exili i que va estar tants anys esperant per poder tornar a Catalunya.

La fotografia on veiem la cara d’un Centelles, ja gran, eufòric, retornant a Barcelona després d’haver recuperat els negatius és deliciosa.

Miquel Berga va arribar a Centelles, buscant testimoni gràfic de la presència del “seu” George Orwell a les brigades internacionals a Barcelona. Hi va arribar i, a més de trobar el que buscava, es va enamorar. La vida i obra d’aquest fotògraf, confoses en un tot a l’exposició, el presenten com un exemplar compendi del nostre segle XX, amb les seves llums i les seves ombres.

Especialment remarcable, hipnòtica, turbadora, és la selecció de fotografies que se’ns projecten en una saleta amb un fons musical curosament triat, un bon recurs utilitzat davant la impossibilitat d’exposar de forma exhaustiva el fons d’imatges.

El catàleg, que podeu trobar en alguna llibreria gironina, és també magnífic, editat amb la cura habitual de Lunwerg.

Si podeu, aneu al palau de la Virreina de Barcelona a veure “Centelles, les vides d’un fotògraf 1909-1985” i ben segur que gaudireu d’un treball acuradíssim, sensible, complex i, per damunt de tot, commovedor.

Pia Bosch i Codolà

Diputada al Parlament de Catalunya