Vaig parlar ja el mes de maig, quan es va coneixer la concessió del Premi Internacional Catalunya d’aquest any, de l’encert de concedir-lo, per part del Govern de la Generalitat , conjuntament a la líder opositora al règim birmà, Aung San Suu Kyi, i a la metgessa també d’aquest país, Cynthia Maung . Significa un reconeixement per “la defensa de la llibertat i la justícia a Birmània que totes dues duen terme” i “pel fet de representar una dimensió diferent de la lluita: més política i simbòlica Suu Kyi, i més assistencial i cooperativa la doctora Maung”. Dues dones que representen l’esperança en un futur millor per aquest país avui tan castigat per un règim polític dictatorial, que comet unes atrocitats indescriptibles contra els drets humans.

L’acte de concessió d’ahir va esser una demostració impressionant de la força d’ambdues dones, del seu heroïsme. La doctora Maung va poder recollir el premi, però evidentment la Aung San Suu Kyi no, perquè es troba sota un sever arrest domiciliari. Ho va fer en nom seu una jove birmana que ens va emocionar a tots transmetent-nos el seu dolor i, alhora, la seva determinació i el seu coratge, la força de la seva debilitat. Va ésser un acte memorable. Catalunya honora els premiats amb el Premi Internacional Catalunya, però també s’honora en honorar-los. Ahir va quedar molt clar. El discurs del President Montilla va ésser també emocionant, us recomano llegir-lo.