L’equador
Passem l’equador de la legislatura i és moment de balanços: què hem fet , què queda per fer (sempre més del que ja s’ha fet). En aquest moment de crisis econòmica és important passar comptes de forma realista, ( i sense caure en el pessimisme ni el derrotisme). Això és el que va fer el President Montilla el dilluns passat en la seva conferència al Palau de la Generalitat que podeu llegir clicant aquí. Amb una posada en escena molt austera, amb un discurs també auster, el President va demostrar un cop més que té les idees clares i les prioritats encara més clares. Us en reprodueixo un fragment perquè pugueu copsar el tó de tot plegat:
No podem quedar-nos encantats veient com el nostre entorn –pròxim i global- canvia, esperant a veure si el panorama s’aclareix per reaccionar. Ni tampoc podem conduir el país a carrerons sense sortida, malbaratant esforços en plantejaments frustrants. Si actuéssim així seríem uns irresponsables. Ens trobaríem, passat el temporal, que tothom s’hauria espavilat, mentre seguiríem fent exercicis d’introspecció, queixant-nos de la malvolença d’altres i mirant més al passat que a un futur que no seríem capaços d’endevinar. Els problemes, per gruixuts que siguin, val més que ens agafin, sempre, treballant. No podem fiar-ho tot a inspiracions divines, ni a la providència.
Fa encara no quinze dies, el professor Jordi Nadal, en una intervenció al Col·legi d’Economistes, a propòsit d’una anècdota -els detalls de la qual no venen al cas-, deia que treball esforçat i control estricte de la despesa, havien estat tradicionalment les claus de l’èxit català. I afirmava que el redreçament del nostre país a l’inici del segle XXI demana la recuperació d’aquestes mateixes eines, adaptades als temps que vivim. Deia que el treball esforçat, per exemple, ha de ser “intel·ligent”, perquè el factor més important del progrés econòmic i social és, avui, el capital humà.
Som conscients de la importància del moment i de la necessitat d’actuar i d’orientar la reacció del conjunt de la societat catalana. Actuar pensant en el futur. Pensant en construir les bases del progrés de demà, en reforçar els fonaments de la nova cohesió social del país, en cercar noves formes d’expressar la identitat plural.
No serem presoners dels condicionants polítics i econòmics. Serem prou prudents per no obviar-los. Però estem decidits a intensificar l’esforç del Govern i a engrescar el conjunt de la societat catalana per superar-nos col·lectivament. Si es produïssin decisions que suposessin una limitació o una minoració del nostre autogovern sabrem reaccionar adequadament. Amb fermesa institucional i realisme polític.