La resiliència, tema d’una entrevista deliciosa i esperançadora
Una de les millors seccions de la premsa catalana és, per mi, la “contra” de La Vanguardia. Ha fet escola, però no ha estat mai superada. Que sigui possible trobar cada dia persones tan interessants per entrevistar, és reconfortant !. L’entrevista del dimarts passat, 16 de desembre, em va interessar enormement (podeu llegir-la completa aquí). El protagonista era Stefan Vanistendael, entrevistat per Imma Sanchis. ( Conec el prestigi d’aquest autor i n’ havia llegit alguna cosa fa un temps , però, ho lamento, no he tingut mai oportunitat de sentir-lo en directe). És un expert en estudiar la “resiliència“. Ell la definia, en aquesta entrevista com “la capacitat de créixer a través de grans dificultats”. Us cito algunes frases de la seva entrevista, que era tota ella, un cant i una reivindicació del valor de l’amor, l’humor i la bellesa :
“Es tracta de viure connectat positivament i la bellesa (la natura o l’art) i l’humor em semblen dues maneres de connectar-se amb la vida molt poderoses” “L’humor és el darrer tresor, en situacions difícils, com dictadures, la gent desenvolupa un humor molt agut” “El riure és un indicador de salut mental” “No et pots prendre seriosament algú que no té sentit de l’humor” “Amb humor podem alliberar-nos de la obsessió de controlar-ho tot” “La integració del que no és perfecte a la vida em sembla fonamental en l’espiritualitat, que consisteix en viure la vida tal com és, amb imperfeccions” “Hem d’ésser prudents amb les nostres bones intencions i la nostra bona consciència” “Respectar la fragilitat de l’altre pot estar en el cor d’un creixement relacional molt positiu entre dues persones. Però a la nostra societat hi ha una tendència a eliminar la fragilitat, volem ésser més admirats que estimats i això és un error“.
Si us interessa el tema de la resiliència us recomano també la obra de Boris Cyrulnik (“Los patitos feos”, és un bon llibre introductori), i de Jorge Barudy (“El dolor invisible de la infancia”, per començar)
Hola Pia,
Jo també la vaig llegir i em va semblar, d’entre tots els adjectius que se li poden atribuir, esperançadora. Humor, dificultats, imperfeccions, fragilitat, …: un bon exercici per començar és aprendre a riure’s d’un mateix.
Bones festes!
Hola Pia, sóc Ruben i treballo en la recuperació de persones que han patit violència.
Des que vaig acabar la carrera he estudiat la capacitat de resiliència i em sembla un nou paradigma en la intervenció per la recuperació.
Et recomano un llibre, que encara que sigui amb accents “catòlics”, amb els quals no comparteixo en general està molt bé:
“La resiliència o el realisme de l’esperança” Ferit però no vençut de l’editorial Claret.
Salutacions i felicitats per l’entrevista i l’article
Ruben
Gràcies per la recomanació!!
Pia
Querida Pia : Nos gusta entrar en tu bloc , cuando lo hacemos tenemos la sensación que es una forma de alimentar nuestra amistad. Tu comentario sobre la entrevista de Stefan Vanistendael nos ha parecido excelente , gracias por mencionar en el mi primer libro, me aprovecho para citar los dos últimos ” Los Buenos Tratos a la infancia: Parentalidad, Apego y resiliencia”, y ” Hijos e Hijas de Madres resilientes” en el que comunicamos nuestras experiencias terapeuticas y nuestra admiración por las personas resilientes y las personas que desde diferentes ámbitos permiten la resiliencia de los y las afectadas por la violencia . Tu eres para nosotros ese tipo de personas. Aprovecho de contarte que el 19 y el 20 de Marzo haremos en Barcelona una Jornada Europea sobre resiliencia con Boris Cyrulnik, la Maryorie Dantagnan y Cristina Castelli una mujer italiana también experta en el tema y nos gustaría mucho que estuvieras con nosotros.Te mandaré dentro de poco toda la información, así la puedes integrar en tu bloc si tu lo deseas. Invitamos a Stephan Vanistendael, pero no puede venir por razones de agenda. Le conocemos muy bien, cooperamos desde este año 2008, como formadores y consultores de los proyectos que su institucion el BICE desarrolla en Asia. Las compañeras psicológas de Exil ya han estado en Camboya y en Nepal apoyando sus proyectos, de promoción de la resiliencia en mujeres y niñas víctimas de violencia sexual. Aprovecho este espacio para agradecerte una vez más tu apoyo y tu reconocimento por el trabajo de nuestra asociación Exil y desearte un feliz, solidario y resiliente año nuevo. Con el afecto de siempre. Jorge Barudy
Querido Jorge
Muchas gracias por tu comentario, y por tus cariñosas palabras. FElicidades por la organización de la Jornada. Me encantará poder asistir. En cuanto tenga la información será un gusto poder difundirla.
Un abrazo y feliz año nuevo para todos y para toda la familia Barudy Dantagnan!!
Pia