Em varen demanar que recollís en aquest blog el contingut de la presentació que  vaig fer a la taula rodona del dia 16 de gener sobre la campanya electoral americana. Amb cert retard, doncs, intento fer un breu resum (l’acte va durar ben be dues hores ). Ens ho varem passar molt bé amb en Marc Teixidor i en Gabi Colomé i crec que els assistents, (que veieu a la foto del Diari de Girona) també. Faltaven només 5 dies per l’Inauguration day.  En Marc va fer una interessant i extensa introducció al tema. En Gabriel Colomé va fer una rigorosa anàlisi electoral, com a excel.lent politòleg que és. Jo vaig triar parlar dels factors emocionals de la campanya. Crec que aquests han jugat un paper rellevant en aquesta ocasió.

El factor emocional per mobilitzar l’energia de tots pel canvi

L’habilitat d’Obama és escoltar i teixir complicitats . “Parlar amb ell es sentir-se escoltat i comprés”, diuen arreu. McCain i ell representaven dues formes diferents de veure el mon: Obama emfatitza les connexions entre la gent, les xarxes, els vincles. Aquest tipus de vinculacions són invisibles als ulls dels seus rivals: però ell les percep, ell és un comunitarista.. Ell creu que només es poden fer canvis polítics profunds si primer es canvia l’esperit de la comunitat.  El seu mot clau és “vosaltres”. Altres polítics parlen del que faran si són escollits. Obama ha parlat del que serà possible fer plegats. Com un dinamitzador comunitari a gran escala, ha buscat treure a la gent del seu cinisme, fer-los creure en sí mateixos i mobilitzar la seva comú energia.

La intel·ligència emocional del personatge, així com l’instint, el carisma i  la capacitat de comunicació han jugat un paper clau en l’èxit de Barack Obama . Aplicar la intel·ligència emocional a la política permet valorar la gestió de les emocions com a vehicle decisiu per generar els sentiments que permetran transmetre un determinat missatge en les millors condicions. En aquest sentit l’aspecte i l’actitud i la comunicació no verbal tenen una importància fonamental. Obama ha utilitzat, a més,  una retòrica que transmet credibilitat, que ha estat capaç “d’arrossegar l’ànima,” dels que l’escoltaven,  que ha estat com a  “medicina de l’ànima” (com deien els pitagòrics). (Els pitagòrics deien que la retòrica és capaç de curar l’ànima.) I el domini de l’emoció del candidat i la campanya ha portat a Amèrica a mirar el futur emocionalment en aquest moment històric. El missatge de canvi ha convençut la majoria d’americans, al marge de l’ètnia, la cultura, les creences i les classes socials de que  Amèrica és el lloc on totes les coses són possibles.

Em confesso inicialment partidària de Hillary Clinton, com tantes altres dones, per la icona que representava el fet de veure una dona Presidenta dels EU. Però al final com s’ha dit repetidament, Obama ha guanyat gràcies, en gran part, al suport de les dones. Perquè? . Com deia Nancy Fraser: Per les feministes que aspiren a canviar el paisatge polític, i les regles del joc, i a mobilitzar les energies des de baix i a eixamplar l’espai públic i revitalitzar el debat públic, l’opció era Obama. La visió inspiradora de una societat no jerarquitzada que nodreix alhora els vincles humans i la llibertat individual present en el discurs d’Obama fa que les energies democratitzadores que convergeixen en ell prometin crear un terreny en que el feminisme pugui florir

Un moment culminant en què es varen fer evidents aquests factors emocionals i el domini de Obama de la comunicació (verbal i no verbal alhora) va esser la nit electoral on va fer el discurs de la victòria al Gran Park de Chicago. Moltes de les persones que varen esser al Gran Park o que varen poder veure el que allà va passar tenien llàgrimes als ulls. Alguns ploraven amb llàgrimes de alleugeriment , altres d’orgull, altres de pura eufòria. Quan Obama va pujar a l’escenari , varem poder veure un home encarnant un complex conjunt de sentiments. Se’l veia cansat, lògicament.  Encara que no sabessis que l’àvia d’Obama acabava de morir, se’l veia trist en un cert sentit. Cal esser una persona profundament integrada per deixar que sigui visible el teu dolor en la nit d’una victòria tan aclaparadora. Aquesta és la clau de la seva personalitat i és un bon presagi per la seva futura presidència. Cal una enorme força per permetre per estar còmode mostrant la teva vulnerabilitat com estava Obama.