Diàlegs europeus?
La setmana passada i l’anterior han estat plenes de ocasions excel.lents per aprendre , i també per prendre el pols a la realitat del moment que evoluciona a gran velocitat. El dilluns 27 de gener vaig poder assistir a un dinar, a la Fundació Pere Tarrés, amb el President del Parlament europeu, Hans Gert Pöttering. El tema era: “Eleccions europees: una oportunitat per avançar en l’Europa social i dels valors”. Se’n va parlar abastament en els mitjans . No tant per la seva intervenció inicial, que va moure’s dins del paràmetres del políticament correcte, sinó pels subjectes d’interès dels assistents en el torn de preguntes. Estic convençuda que en les properes setmanes serem capaços tots plegats de obrir més debats al voltant dels temes europeus, perquè sinó val més que ens ho fem mirar. Només us explico la darrera pregunta que vaig sentir abans de marxar (vaig haver de fer-ho un xic precipitadament) : Sr Pöttering, quan Catalunya sigui un país independent, podrem parlar català al Parlament europeu?, va preguntar el Sr. Lopez Tena. Francament millorable, tot plegat.
Ai Pilar! Potser t’hauria agradat sentir una d’aquestes preguntes d’estil pijo-cosmopolita que tant us agraden als sociates. Clar els únics que podeu parlar dels vostres interessos nacionals sou els espanyols. Els catalans hem de pensar sempre en les grans causes de la humanitat i amb la llibertat d’altres pobles. Mai amb la nostra: es tant provincià.
Hola Jordi
Quan escrivia la nota em vaig preguntar quan temps passaria fins que rebria una nota simpàtica com aquesta teva. Un dia!
Què et sembla una pregunta tan “pija” com per exemple les 65 hores de treball setmanal? N’hi ha moltes més de possibles. Una part molt important de les normes i reglamentacions que regulen la nostra vida de cada dia: com han d’ésser molts dels productes que consumim, com cal protegir determinats aspectes del medi ambient, … i moltíssimes altres coses que no m’entretinc a detallar (no sembla pel to de la teva nota que t’interessi massa) es decideixen al Parlament europeu. I els propers anys això encara anirà a més, quan es ratifiqui del tot el tractat de Lisboa. Per això no em sembla gens bé que en un debat com el que dic UNICAMENT es parlés de llengua. D’altra banda no soc la única que ho va trobar malament, potser val la pena reflexionar un moment quan vàries opinions coincideixen. He dit reflexionar? Perdó!! Reflexionar deu ésser pijo-cosmopolita.
Per cert no em dic Pilar.
Salutacions cordials
Pia Bosch