Es el moment d’ anar valorant el resultat de les eleccions franceses . M’agrada el que ha escrit l’amic Toni Gutiérrez : Segolène , presidenta de la república 2.0 que destaca els valors de la candidata i de la campanya i sosté que res tornarà a ésser igual després d’aquest procés. M’ha agradat molt l’article de Daniel Cohn-Bendit i una sèrie d’altres polítics i intel.lectuals publicat a El Mundo que es titula “No , no està tot perdut” on demanen que “no deixem que es perdi l’impuls que ha sabut insuflar a aquesta campanya Ségolène Royal, així com la renovació que encarna” i ens animen a “mantenir l’esperança”. Ells , com Josep Ramoneda en un article “El Presidente y la autoestima”a El Pais Catalunya en què expressa “vergonya de gènere” , opinen que cal una renovació profunda a l’esquerra francesa . Ha d’ésser Royal qui la lideri . El PSF ha d’ésser capaç de superar la seva rigidesa i la “suficiència”, diuen. Cal mirar lluny i tenir capacitat d’innovar. França és molt capaç de fer-ho, com demostra , per exemple, aquest viaducte de Millau, que vaig fotografiar en una molt recent visita que hi vaig fer.