Fa pocs dies vaig tenir la sort de gaudir de l’hospitalitat austríaca de la ciutat de Linz, juntament amb una vintena d’altres membres de la Comissió de cohesió social del CPLRE del Consell d’Europa i us asseguro que va ésser una experiència magnífica. Aquesta ciutat (a la que Ryanair vola diàriament des de Girona (increïble!)), està situada a la riba del Danubi, i és la capital de  la regió de l’Alta Austria. Les seves autoritats municipals i regionals, i, en especial, el vice-president de la regió Erich Haider (res a veure amb el polític ultradretà que va morir recentment), ens varen acollir extraordinàriament i ens varen fer conèixer els seus projectes socials i culturals. Varem visitar el Landes Museum, on varem poder conèixer el  programa de la ciutat per l’any 2009 com a capital europea de la cultura. Ens varem poder entusiasmar amb el seu concepte de cultura, no com una activitat per les elits, sinó com un element primordial de la cohesió social. L’accés a la cultura per tothom, per tota la població, de totes les edats i de totes les condicions socials, és l’eix central del programa de la capitalitat cultural. No podia ésser d’altra forma en una ciutat que té una sòlida tradició social i socialista (és el feu històric del socialisme austríac).  Dinamització econòmica (a la ciutat hi ha més llocs de treball que habitants) i protecció social (amb uns programes extraordinaris de protecció a la família i a la infància)  són els eixos del seu desenvolupament, juntament amb la protecció del medi ambient i  la promoció cultural.  La reunió de la nostra Comissió de cohesió social, de la que és Vice-president el Sr. Erich Haider es va fer a l’ Ars electronica center, un dels exemples de  l’esforç (reeixit) de la ciutat de basar la seva reconversió industrial en la recerca i en l’economia del coneixement, igual que la Torre del coneixement, que també varem poder visitar. La ciutat, a més d’estar situada al cor d’Europa, és un exemple d’europeísme.  Per exemple, quan ens explicaven els criteris d’avaluació del programa de la capital cultural ens deien : tenim dos eixos de valoració: què  hem  aportat a la ciutat?, què hem aportat a Europa? .(Pregunta poc habitual quan executem en altres indrets programes europeus o finançats per la UE).

També ens va impressionar que l’assumpció i l’aclariment del passat de la ciutat, de la seva història en el període nacional-socialista hagi estat un dels temes destacats del programa de l’any.