En les manifestacions d’avui (a la foto d’Aniol Resclosa del Diari de Girona, veieu la de Girona) ha predominat un lema : Plantar cara a la crisi. En això hi ha acord. En com fer-ho ja no tant, però entre els treballadors i treballadores si està clar que s’ha de fer sense que els perjudicats siguin els assalariats. Em sembla que en aquest moment en que alguns s’apunten al  catastrofisme i formulen desitjos d’esmena a la totalitat hem d’apel.lar de nou a les virtuds del  MODEL SOCIAL EUROPEU: la millor combinació que es coneix de protecció i cohesió social i dinamisme econòmic. En el viatge fet aquests darrers dies a Linz, he pogut conèixer una ciutat que deu esser un exemple paradigmàtic d’aquest model. Governada en els darrers cent anys majoritàriament per governs municipals socialdemòcrates (tret dels períodes no democràtics), la ciutat és un exemple de creixement econòmic, polítiques socials de darrera generació , promoció de la cultura (no al servei de les élits sino com a catalitzador social) i una modèlica protecció del medi ambient. En aquests moments la seva preocupació és l’increment de l’atur que l’any passat va esser del 3’4 %, i que ara es temen que pugui arribar al 4% o superar-lo. La reacció de les autoritats municipals és, entre altres coses, preocupar-se per incrementar la protecció social de la població amb més dificultats i augmentar la cobertura que es dona a les famílies amb infants a càrrec. Us explicaré millor en una propera nota més àmpliament algunes de les coses interessants que hem après en aquest viatge llampec, però molt aprofitat. En tot cas, hi ha coses que no cal inventar: existeixen i funcionen. El que cal és reivindicar-les i prestar-hi l’atenció que mereixen.