Stormont: un dia per l’esperança
El millor final del mandat de Tony Blair és la imatge que avui recullen els mitjans de comunicació de tot el món. La foto de Stormont: el final de 30 anys de violència a l’Ulster que ha causat centenars de víctimes i un patiment col.lectiu incalculable. “Un gran dia per Irlanda, un dia per l’esperança” ha dit Gerry Adams. “Una lliçó per altres conflictes a altres llocs del món” ha dit Blair. Impagables les paraules i els somriures de Ian Pasley i Martin Macguinness.
La vida crea estranys companys de viatge, però la política encara més. Tot i que mantinc un cert escepticisme respecte aquesta nova aliança sorgida en el septentrió d’Irlanda, doncs la situació que es plantejava cas que no és produís era tan nociva per tots dos contendents, que podríem dir que Blair no els va deixar gaire més opció.
Per altra banda – i a pesar de tot el dit – com amant de la pau i el respecte entre totes les postures polítiques defensades dins d’un sistema democràtic, el sorgiment d’aquest nou govern em provoca la mateixa sensació que a Blair, que sigui un exemple a seguir per molts conflictes d’altres llocs del món, tan pels que tenim lluny com pels que tenim més a prop.