Després dels 100 primers dies, ve el dia 101. El President Obama va fer en aquest dia una recepció a la Casa Blanca per homenatjar els “Mestres de l’any 2009”. Hi assistiren un grup de mestres i professors, 55 en concret, que representaven els 50 Estats, i l’escollit “Mestre de l’any” , Tony Mullen.  La ocasió va donar peu al President i al Sr Mullen a pronunciar uns discursos que em semblen de gran interès. Curts, però carregats de contingut i molt clars, en el sentit de reconèixer que la clau de l’èxit de qualsevol sistema educatiu són els seus professionals, els i les mestres, els professors i les professores.  També clars en recordar la centralitat de l’educació en el projecte de futur del país.  Podeu veure i llegir clicant aquí  els discursos de la cerimònia, la primera que feia Obama en el Rose Garden i podeu llegir la transcripció en anglès

Jo us recullo aquí algunes de les frases de Obama: ” Crec que la gent comença a comprendre la gran importància que tenen els professionals de l’educació no només per la nostra vida, sinó també per la vida de la nació , i la obligació que tenim de donar-los recolzament i impulsar la seva feina. En una economia global,  on les millors qualificacions professionals no provenen del que som capaços de fer, sinó del que sabem, els nostres professors són la clau del nostre èxit nacional, si volem ésser un lider mundial en recerca ,  en innovació i en prosperitat econòmica en aquest nou segle”  (…) “Aquest és el motiu pel que estic compromès en fer tot el que pugui per recolzar el treball del professorat.” (…) Aquest és el motiu pel que ens estem esforçant per reclutar, formar i recolzar i recompensar excel.lents professionals de l’educació, per encoratjar els millors i més brillants dels i les nostres joves a seguir el vostre exemple” (…) Tots portem amb nosaltres al llarg de la vida l’amor i la saviesa de gent com  Tony  (“el mestre de l’any”) , d’aquells pocs que hi eren quan els necessitàvem (…) La única raó per la que la meva dona Michelle i jo som aquí , és perquè en algun lloc hi havia gent  mestres com  vosaltres que ens varen ajudar a orientar-nos en la bona direcció”

I alguna de les coses que va exposar  el professor homenatjat:

“(…) i al final, després de pensar-hi, he arribat a la conclusió que els millors professors tenen una cosa en comú: saben com llegir una història. Saben que tots i cadascun dels infants arriben a la porta de la seva aula amb una única, intrigant i encara incompleta història. Els mestres veritablement bons són capaços de llegir la història de l’infant i reconèixer la extraordinària oportunitat d’ ajudar a escriure-la. Saben com escriure confiança i èxit en les pàgines en blanc. Saben com corregir els errors. I saben com ajudar a escriure finals feliços. (…) saben que ells tenen a les mans la possibilitat de fer als infants feliços o infeliços, de fer que es sentin segurs o insegurs, de fer que un infant es senti estimat o rebutjat. I els alumnes saben quan ens en preocupem, quan ens preocupem suficientment per llegir la seva història.(…) ” “(…)Saben com llegir la història de l’infant i entendre que els estudiants que pateixen de dificultats acadèmiques, emocionals o físiques necessiten del tipus de relació positiva que els mestres li poden oferir, perquè sovint nosaltres som els únics adults funcionals en les seves vides. Ens necessiten per posar color a les seves vides en blanc i negre, i perquè els hi donem alguna cosa molt més important que educació, ens necessiten per curar el seu dolor. I, si, els mestres podem esser terapeutes impressionants.(…) “

(…) teach and mentor at-risk teenagers, because too many of the pages of their stories are filled with anxiety, depression, substance abuse, academic failure, and despair.  They feel disconnected from school, community, and often their own families.  I teach these young adults because they are among the most complex population to educate, and therefore challenge my ability as an educator.  And I teach them because they provide me plenty of opportunity to help rewrite their stories, to help them compose a happy ending.

And that is what all the really good teachers have in common.  They know how to read a child’s story, and understand that students who suffer from academic, emotional, or physical disabilities need the type of positive relationships teachers can provide, because too often we are the only functional adult in their lives.  They want us to colorize their black and white world, and they want to be given something much more than an education — they want us to help heal their pain.  And, yes, teachers are amazing healers.  We help speed the healing process every time we compliment a student, or make them laugh, or spend a few private moments listening to their story.

I thank you all, my fellow teachers, for taking the time to read your student’s stories.

And, Mr. President, Secretary Duncan, I know you will join all of us in finding the courage, the strength, and the wisdom to teach all people how to read a child’s story.  Thank you.  (Applause.)

Fa pocs dies el President Obama havia dit en una compareixença pública per valorar els seus primers cent dies de govern:

The deal I’ve got to strike with teachers, though — I may not get as much applause on this — (laughter) — is I would like to work with teachers and the teachers unions, because I’m a union guy, but I do believe — (applause) — but I do believe that it’s important for the unions to work flexibly with school districts in a consensual fashion to find ways so that if you’ve got a really excellent teacher, after 15, 20 years, they can get paid a little bit more — right? — if they’re doing a really good job.  (Applause.)  And now the flip side — I’m telling you, I’m getting to the point where I’m not going to get applause.  (Laughter.)  If you’ve got a bad teacher who can’t — after given all the support and the training that they need is just not performing up to snuff, we’ve got to find that person a new job.  (Applause.)