Intentar fer una nota breu sobre els resultats electorals és impossible, i no tinc temps d’escriure massa, així que ho deixo per un altre dia . (Només deixo constància que, amb llums i ombres, com passa sempre a les municipals , crec que els nostres resultats han estat bons). Tota la feina que estava esperant a “quan acabem la campanya” ara cal fer-la, així que continuem estant entretinguts. Diuen que els polítics no treballem , però per no fer res , això és força cansat. Avui al matí el bon amic, (i reconegut acadèmic ) Toni Vilà havia organitzat un debat entre diputats dels diferents grups polítics gironins amb representació parlamentària i allà hem anat: Elena Ribera (CiU), Pia Bosch (PSC), Laia Cañigueral (ERC- JERC) i Lluis Postigo (IC-V) (el PP no ha enviat ningú) . Es tractava d’explicar i debatre sobre les propostes dels nostres grups polítics pel que fa a política social a un grup d’estudiants de educació social. Crec que ha estat prou interessant i animat. A l’hora del debat una de les preguntes dels estudiants anava sobre el resultat electoral i , especialment sobre la nostra interpretació de l’abstenció . Tant de bo hi hagués una resposta unívoca a aquesta pregunta. Hi ha tants motius per l’abstenció com persones que s’abstenen. Es tracta d’un fenomen que té, crec jo, molt diversos orígens, que hem de procurar conèixer i que ens cal combatre. Està clar , en el cas de les municipals que ha afectat més a les poblacions mitjanes i grans que a les petites. També que quan la població percep que hi ha alguna cosa en joc: un risc per la comunitat, una voluntat força àmplia de canvi possible i desitjable, o una voluntat col.lectiva de castigar algun grup concret que ha estat al govern, hi ha menys abstenció que quan hi ha un ambient de continuïtat. Està clar també que, en termes generals, no tenim uns mitjans de comunicació que ens ajudin massa. M’ha interessat sentir la Laia Cañigueral, joveníssima diputada, decebuda de la distància que troba entre la realitat de la feina que es fa al Congrés de diputats i el reflex que aquesta té als mitjans. Recordo que una de les coses que més em varen sorprendre (en negatiu) quan vaig començar a fer de regidora era el reflex dels mitjans del que passava a l’Ajuntament : èmfasi en elements negatius i/o anecdòtics o irrellevants, discutible nivell d’ objectivitat, en general, … Tampoc cal menysprear l’herència de la dictadura de tants anys d’un dictador que deia “Haga com yo, no se meta en política”. La tradició anarco-falangista encara pesa a aquest país de democràcia jove. Per descomptat els motius no acaben aquí. Hem de reflexionar i procurar actuar per corregir aquesta tendència preocupant en la qual tots aquells i aquelles que ens dediquem a la política hi tenim la nostra part de responsabilitat.