Feia dies que havia escrit un article sobre els pressupostos de la Generalitat pel “El Punt”. La casualitat ha fet que sortís avui, el matex dia que el del “Periódico”. El recullo també aquí:
EL MILLOR NEGOCI
La discussió dels pressupostos de la Generalitat que es farà la setmana entrant al Parlament és un dels moments clau de l’any parlamentari, la prova del nou de les prioritats polítiques d’un govern. El context en què enguany es presenten és, en termes macroeconòmics, netament positiu. Des de fa tres anys estem en el cicle de creixement del PIB més important de les darreres dècades. L’any 2006 el creixement ha estat del 3’9%, el més alt dels darrers set anys. Hem tancat així el diferencial de creixement amb Espanya. Aquest creixement ha estat per sobre de la mitjana de la zona euro, i això és fruit de la tasca de l’anterior govern del President Maragall i d’aquest del President Montilla i de la bona gestió del Departament que dirigeix el conseller Castells. El primer trimestre del 2007 el nostre creixement ha estat del 4%, xifra que no vèiem des de la dècada dels 60. A més, el mercat de treball a Catalunya està també en un dels millors moments de les darrers dècades: en els darrers quatre anys s’han creat 400.000 llocs de treball i tenim ara una taxa d’ocupació que està per sobre dels objectius de l’agenda de Lisboa pel 2010.
Per tant, malgrat que cal evitar el cofoisme, cal també evitar una visió negativa de la nostra realitat que cap de les dades avala. Aquest és el context del debat. El govern entén que les condicions econòmiques favorables han d’anar acompanyades d’una bona acció política per mantenir aquest bon ritme. Per això la prioritat d’aquest any són les politiques socials. Hi ha estalvi de la despesa corrent i reducció del dèficit i no hi ha increment de la pressió fiscal, i al mateix temps hi ha un increment de la inversió en les polítiques de servei a les persones. Si no invertim en millorar el nostre sistema educatiu, en fer-lo més capaç d’afrontar els grans reptes que ara té plantejats o en dotar millor el sistema de salut publica que es troba també sobreexigit per l’increment de població i de demanda assistencial, no estarem a l’alçada del que avui ens demanen els ciutadans i les ciutadanes.
El 2005 el gran salt es va fer en la inversió pública, arribant-se, el 2006, a doblar la mitjana de inversió per càpita que s’havia fet en el quadrienni 1999-2003. En el cas de Girona varem passar de 227 euros invertits per persona i any a 452 euros el 2006. Enguany superarem els 470 euros p/c. El pressupost manté, doncs, el ritme inversor imprescindible pel manteniment de la nostra competitivitat, entès en el sentit clàssic, però, a més fa el gran salt qualitatiu en politiques socials per garantir uns serveis públics universals de qualitat per tothom, independentment de la seva renda. Aquests serveis s’entenen a vegades com un cost: nosaltres creiem que són el millor negoci. La inversió en educació, per exemple, és una inversió productiva :tindrem ciutadans més educats i més lliures, però també, a més, millorarem el nostre capital humà. Dos de cada tres euros de l’increment de d’enguany van a polítiques socials. Un exemple són els 140 milions d’euros de l’increment que es destinaran a l’aplicació de la llei de prestacions socials o el fet que hi haurà 30.000 nous beneficiaris als ajuts de família. Tot plegat per traduir en fets les nostres prioritats : Reforçar l’estat del benestar, incrementar l’eficàcia dels nostres governs i institucions i potenciar una economia dinàmica i competitiva en un territori sostenible.
Pia Bosch i Codolà
Diputada del grup parlamentari del PSC
www.piabosch.cat