Dignitat
Reprodueixo la nota que vaig publicar el maig de 2007, després de les darreres eleccions municipals, que contenia un poema que m’encanta. Avui torna a esser adequat :
En aquests dies, un cop coneguts els resultats electorals, un cop tancats els pactes, hi haurà moltes candidats i candidates que es trobaran amb canvis importants a les seves vides. Qui ha d’entrar a governar tindrà la dificultat de gestionar l’èxit, tasca que sembla molt senzilla, però no ho és tant com sembla. Qui ha de deixar el govern pot haver oblidat (és fàcil oblidar-ho) que , en la vida política, aquestes situacions són absolutament naturals i democràticament saludables. La política és així i així ha d’ésser . Personalment estic en contra de la idea que la política és una professió i els polítics professionals del tema. No es pot esperar, a més, agraïment: les coses no funcionen així enlloc . Som nosaltres els que hem d’estar agraïts/des que els nostres conciutadans ens hagin permès treballar pel benestar col.lectiu durant un temps de les nostres vides, amb la satisfacció personal que això ens pot reportar.
És en aquestes situacions quan queda clara la importància de la maduresa personal
Hi ha molts texts que ajuden en aquestes situacions. N’esmento dos. Un està escrit en gènere femení, l’altre masculí. Penseu en “persona humana” en tots dos casos.
Un me’l recorda el bon amic Antoni Gutierrez-Rubi i és de Maria Aurèlia Campmany:
Mai no seré
prou vella
ni prou covarda
com per no tornar
a començar
de cap i de nou
i amb les mans
buides
L’ altre és el clàssic , magnífic i conegut poema de Rudyard Kipling “IF”
Ara que torna en Guardiola…
Aqui va una relfexió adequada pel que dius…:
“He vivido derrotas en las que me he sentido más orgulloso de mí mismo y de mi equipo que en muchas victorias: el amor al juego, ir hasta el final, la lucha…
El éxito es tan efímero, tan efímero, que lo que vale la pena es la lucha”.
Josep Guardiola
Agosto 2003
Les reaccions més habituals no són aquestes , i això dona encara més valor als i les que saben que la veritat, en el fons, va per aquí. El nostre entorn no ajuda a valorar les coses d’aquesta forma ,en tot cas.