És gairebé un tòpic que el món polític és un món dur. No expliquem gaire sovint, però, que té algunes compensacions impagables. Una d’aquestes és que permet conèixer gent excel.lent,  gent disposada a dedicar una cosa preciosa, el seu temps, a treballar pel bé comú. Parlem molt del casos conflictius, dels aspectes negatius, i parlem molt poc de tanta i tanta gent generosa, que s’entrega per fer que els nostres pobles siguin més habitables i millors en tots els aspectes. En Jaume Solés era un d’aquests. Dic era, i encara em sembla impossible. El vaig conèixer quan va venir a demanar-me ajut per poder fer el consultori local de Rupià, quan ell era l’alcalde de Rupià i jo la delegada del govern a Girona. Avui m’ho ha recordat el seu germà, en Narcís, trencat pel dolor, i quan m’ho deia he recordat  les seves cares de satisfacció el dia que el poble, amb el President Maragall, va inaugurar el consultori. La satisfacció d’en jaume per la millora que suposava el nou espai, s’ ens va encomanar a tots.  En Jaume sempre era així, encomanava optimisme i  vitalitat i ganes de tirar endavant. No hi ha paraules. Bon Nadal, Jaume.