Ésser mare dels meus tres fills és , sense cap ombra de dubte, una de les coses més importants que he fet a la meva vida. Segurament la més important. Si hi ha un fet que marca un abans i un després és la maternitat ( la paternitat , en el cas dels homes).

La vida en els temps que ens ha tocat viure és complexa. Sé que tenim moltes més oportunitats que les que havíen tingut les dones de les generacions que ens han precedit, i això és així, només gràcies a la lluita de moltes d’aquestes predecessores. També sé, però, que tenim moltes responsabilitats, grans exigències i que , a vegades, es fa molt difícil conciliar-les totes.

Espero que , dintre d’uns anys els meus fills entenguin la manera que hem triat de viure, la forma de fer de pares que hem tingut , i l’aprovin. Tots els pares ho esperem.

El tema de la parentalitat m’ha apassionat sempre. Hi he dedicat moltes energies en el meu treball com a psicòloga : amb els infants i les famílies amb les que he treballat tants anys, amb el màster que vaig fer , amb la tesina, …

Crec que la forma com una societat decideix educar els infants , tant dins les famílies, com socialment a l’escola , determina el futur d’aquesta societat. Espero tornar a treballar sobre aquestes qüestions : polítiques de infància, polítiques familiars. Són temes absolutament rellevants pel futur d’un país.