Em sembla que fa catorze anys que, sens falta,  el dia de Sant Narcís vaig a Sant Feliu a l’ofici solemne. Aquest any, però, tenim Ple al Parlament. Cantaré el goigs des de Barcelona!

Puix lluitant amb valentia
vau guanyar la palma d’or:
defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

De bell infant ja aprenguéreu
dolçament al cel mirar;
i quan el Crist coneguéreu
prompte el vàreu estimar;
sa paraula vos nodria
com la deu pura a la flor,
defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

El sacerdoci abraçareu
per unir-vos més amb Déu,
i a Girona predicàreu
les dolçures de la creu:
la fe santa com creixia
conreada amb tant d’amor!
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

D’Orient cap a Alemanya
us manava el vostre zel,
no us colpí una terra estranya
ni el pas de boira i gel;
més el glaç que als cors hi havia
prou va fondre el vostre ardor!
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Dels vapors de la impuresa
n’era Afra el cos esclau,
més amb vostra santa empresa
com al lliri l’en tornau;
de Jesús el cor s’omplia
d’aquell ram de fresca olor.
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Ses donzelles commogudes
pels miracles de la fe,
les deixeu també vençudes
conquerint un nou llorer;
tota Augusta vos tenia
per son pare i salvador.
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Quan ja fou ben arrelada
la fe santa cap al Nord,
vau tenir, la fe abrandada,
a vessar-nos vostre amor;
la Ciutat, quina alegria
quan coneix el nou Pastor!
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Sosteniu amb heroisme
nova lluita desigual,
confonent al Paganisme
la doctrina celestial;
com la serp, es retorcia
llençant xiscle tronador:
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Ple de ràbia, envers Girona,
de Cotlliure ve Dacià,
i amb edicte arreu pregona
guerra a mort al cristià:
De Narcís no defallia
l’enteresa del valor!
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Quan la Missa celebrava
tot encès d’amor de Déu,
tres llançades li clavava
el botxí, de l’ara al peu:
mentre el Màrtir es moria
tot s’ompli de resplendor:
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Vostra sang que rajà tota
més vermella que la dels rubins,
la portaren gota a gota
cap al cel els serafins;
des d’allà Jesús l’envia
com rosada de tardor:
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Per això ha tingut Girona
vostre auxili més lleial,
reverdint de sa corona
el llorer sempre immortal;
en tot temps sa gallardia
l’enemic veié amb temor:
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Quan el Rei Felip de França
el sepulcre us profanà,
prou tingué justa venjança,
que ses files destrossà!
vostres mosques maleïa
quan palpava el seu furor:
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

D’aquella urna primorosa
que us conservà el vostre cos a dins,
neixen suaus perfums de rosa,
de clavells i gessamins;
la Ciutat us l’esculpia,
agraint vostre favor:
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor.

Ja que sou d’aquesta terra
el cabdill més esforçat,
protegiu-la en temps de guerra,
de malura o bé d’aiguat!
Manteniu-li l’energia
i la fe arrelada al cor!
Defenseu-nos nit i dia,
Narcís, màrtir del Senyor