Diu un antic proverbi xinès «Que els Déus ens deslliurin dels temps interessants!» És una forma ben gràfica de resumir una visió del món que té com a ideal la permanència i l’estabilitat. Els nostres, però, ens agradi o no, són «temps interessants» en molts sentits i val més que ho acceptem. La crisi del nostre model econòmic, desencadenada per la crisi financera internacional, és profunda i afecta de ple les bases sobre les quals s’ha assentat la creació de riquesa i el nostre creixement en les darreres dècades. Cal que siguem conscients que no es tracta d’una crisi passatgera que en poc temps escamparà i retornarem a la dinàmica precrisi. No serà així i, per tant, cal que siguem conscients que a un «temps interessant», a una crisi profunda, cal enfrontar-s’hi amb reformes profundes.

Em semblen, en aquest sentit, remarcables les propostes que, des de diferents àmbits i diferents punts de vista, es van fent públiques darrerament. N’assenyalo dues de molt recents, ben diferents, però ben complementàries. El manifest que un grup d’uns 250 intel·lectuals i representants de la cultura i les arts van presentar el dia 30 d’octubre al Círculo de Bellas Artes de Madrid, titulat Otra política y otros valores para salir de la crisis. (…) «Com que aquesta crisi és política i cultural, hem de sortir d’aquesta crisi reivindicant la importància de la política, l’educació i la cultura (…)» «La política representa en la tradició democràtica el protagonisme dels ciutadans a l’hora d’organitzar la seva convivència i el seu futur.»(…). I el document del Cercle d’Economia que es va presentar fa pocs dies Horitzó 2012: canvi econòmic i responsabilitat política. (…) «Es tracta de combinar mesures que, a curt termini, serveixin per començar a reconduir els desequilibris, amb unes altres que, a més llarg termini, contribueixin a consolidar un model de creixement propi d’un país avançat, que ha d’assentar-se en la seva estabilitat macroeconòmica; l’eficiència en l’assignació de recursos; el creixement sostingut, i la redistribució equitativa de la riquesa generada» (…). Els esmento pel seu interès i perquè representen la millor actitud possible en aquest moment: crítica i alhora propositiva, proactiva, constructiva, defugint el catastrofisme estèril. En qualsevol cas, les bones respostes, les respostes «interessants» als reptes profunds que tenim plantejats col·lectivament han d’anar en aquesta línia. Han de posar en qüestió les respostes habituals, per part de tots: agents socials, institucionals, ciutadans… i treballar amb imaginació, amb valentia i mirant lluny.