La concessió del Nobel d’economia a una dona per primera vegada, Elinor Ostrom, és una bona notícia, enmig d’un panorama de dominació masclista que, malgrat les aparences, es resisteix durament a canviar. En els darrers temps, l’evolució de l’economia mundial ha convertit en urgents alguns debats sobre gènere i economia i ens cal, més que mai, incorporar intel·ligència femenina a aquestes reflexions. L’origen de la crisi està en un sistema econòmic portat bàsicament pels homes? El que sembla cada vegada més evident és que necessitem amb urgència incorporar més dones als llocs d’alta responsabilitat econòmica.

Això em recorda la conferència que va pronunciar al Parlament mesos enrere l’economista i catedràtica de la Cornell University (EUA) Lourdes Beneria, amb el títol Com afecta la crisi econòmica les dones. Aquell dia, Beneria ens va parlar, entre altres coses, de Brooksley Born, la qui, essent presidenta de la Comissió del Mercat de Futurs americana, una agència federal que regula el comerç de futurs i opcions, va pronosticar i intentar, infructuosament, evitar el col·lapse financer que ens ha dut a la crisi econòmica actual. Born, una dècada enrere, va preveure el cataclisme que els excessos en el desenvolupament de nous i arriscats derivats financers havien de produir. Els seus esforços per evitar que això passés la varen dur a enfrontar-se amb alguns dels homes més influents a Washington, com Greenspan, Levitt, Rubin i Summers, i, és clar, va perdre. Els seus advertiments varen rebre com a resposta el menyspreu, la condescendència i la ira. A principis de 1998 Born va intentar utilitzar la seva autoritat per aturar els moviments especulatius dels derivats financers, però el juny de 1998, Greenspan, Rubin i el llavors cap de la Comissió del Mercat de Valors americana, Arthur Levitt Jr., van demanar al Congrés que evités aquesta actuació de la Sra. Born (Levitt ara diu que lamenta aquesta decisió). El Congrés (pel que sembla com a resultat de les pressions i la influència de Greenspan) va decidir congelar l’autoritat reguladora de Born. Avui és molt clar que es va tractar d’una acció temerària i arrogant, destinada a soscavar el bon judici d’una dona sàvia. Els instruments financers nous i arriscats que es varen desenvolupar a partir d’un enfocament fonamentalista de la gestió dels mercats i del risc, que Born volia aturar, estan a l’origen de la gravíssima crisi que encara estem patint. L’any següent, Born va deixar el seu càrrec com a cap de la comissió.

Més d’una dècada després, el món ha reconegut l’encert en el judici d’aquesta dona de la qual la majoria de nosaltres mai no havíem sentit a parlar, i ha lamentat que la pressió d’aquests homes, dels quals sí hem sentit a parlar, impedís fer cas de les advertències de Born sobre els perillosos abusos que s’estaven produint. La seva acció podria haver evitat la caiguda calamitosa que està devorant els EUA i els mercats globals.