Com diu la web del Parlament, el projecte de llei del Consell de Governs Locals crea aquest organisme previst a l’estatut perquè representi els municipis i les vegueries, quan es creïn, a les institucions de la Generalitat i perquè participi en la tramitació de les lleis, i de les normes i els plans reglamentaris que afectin les administracions locals. Aquest organisme, segons diu el projecte que ha entrat avui al Parlament, l’integraran cent membres, dels quals seran nats l’alcalde de Barcelona, els presidents de les vegueries (fins que no es creïn ocuparan aquests llocs els presidents de les quatre diputacions) i els presidents de les entitats municipals. La resta de membres seran alcaldes designats pels partits polítics, les federacions, les coalicions o les agrupacions d’electors que hagin obtingut més del 5 per cent dels vots a les eleccions municipals. En aquesta designació s’haurà d’aplicar la fórmula per atribuir regidors als ajuntaments tenint en compte els vots obtinguts al conjunt de Catalunya. El conseller Ausàs ha estat també l’encarregat de presentar aquest projecte, i al debat de totalitat hem intervingut els diputats Lluís Corominas (CiU), Pia Bosch (PSC-CpC), Josep Maria Freixenet (ERC), Jordi Montanya (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt). Si voleu llegir la meva intervenció, la reprodueixo tot seguit: 

Començo aquesta intervenció anunciant que el posicionament del nostre grup parlamentari socialistes-ciutadans pel canvi és favorable al Projecte de llei del Consell de governs locals. Passo a exposar tot seguit els diversos motius que fonamenten el nostre posicionament.

Tal com ens ha dit el Conseller en la seva intervenció, aquesta és una llei que ve a complir un mandat estatutari, concretament el que recull l’article 85 del nostre Estatut,  on queda recollit quina ha d’esser la naturalesa del Consell; i on es diu molt clarament, també, que ha d’esser a través d’una llei parlamentària que s’ha de fer la regulació de la seva composició, organització i funcions.

No hi ha dubte, doncs, de la necessitat de desenvolupar aquesta llei que ve a definir les característiques d’una peça institucional que s’afegirà a d’altres ja desenvolupades fins ara en el nou escenari que l’ Estatut ens dibuixa.

El Consell de Governs locals és un organisme que forma part de les disposicions estatutàries per reforçar i subratllar la importància del món local a Catalunya. L’Estatut,  recollint  la tradició municipalista catalana , dedica una atenció especial als governs locals. I per això un dels objectius de la reforma de l’Estatut, junt a la millora del sistema d’autogovern de Catalunya, és també la definició del sistema institucional local. Cal dir que aquesta definició recull fidelment l’esperit de la Carta europea de l’autonomia local, aprovada pel Consell d’Europa i ratificada pel nostre país fa ja més de 20 anys, en el sentit de reforçar els ens locals, com un dels principals fonaments del nostre sistema democràtic. No vull desaprofitar la ocasió d’avui per recordar que la Carta europea afirma la defensa i salvaguarda d’ens locals forts, autònoms i amb competències efectives, com un element primordial de la construcció europea. L’autonomia local és reivindicada per la Carta com una herència de la millor tradició política europea, i és reconeguda com a garantia d’administració eficaç i propera a la ciutadania. Aquest convenciment, que nosaltres compartim està present en el nostre text estatutari. Pensem que,  com afirmen els professors Galan, Exposito, Cerrillo i Vilalta en l’informe que va emetre el 2008 la Fundació Pi i Sunyer al respecte, es pot considerar que el nou Estatut parteix d’una clara voluntat de reforçar la posició jurídica dels governs locals de Catalunya, i que aquesta voluntat es plasma i es concreta en dos sentits:

En primer lloc, en relació amb la definició i protecció de l’autonomia local:

L’Estatut fa un reconeixement explícit  del principi d’autonomia local i fa les previsions per dotar els ens locals del marc normatiu necessari, i de les competències i mitjans materials i financers adients pel correcte exercici de les seves funcions.

Així:

Garanteix als governs locals un àmbit de competències pròpies sobre determinades matèries

Reconeix la suficiència financera dels ens locals en relació a les competències que se’ls atribueixin, garantint-los autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació dels seus recursos

Regula la seva potestat normativa i d’autoorganització municipal i el dret d’associació dels municipis

Introdueix els principis de subsidiarietat i diferenciació

En segon lloc, i dintre d’aquesta mateixa lògica de reforç de l’autonomia local, l’Estatut estableix algunes disposicions  que preveuen la intervenció de determinades institucions en exercici d’una funció de garantia de l’autonomia dels ens locals. Aquest és el cas, per exemple del Consell de Garanties Estatutàries i sobretot, de la participació del Consell de Governs Locals .

De manera que, amb la reforma de l’Estatut, es pretén reforçar els poders de la Comunitat autònoma en relació als poders locals, trencant amb la idea mantinguda pel Tribunal Constitucional que la funció de garantir l’autonomia local correspon únicament al legislador bàsic estatal. Com a conseqüència d’això, i , per tant, de la major implicació del legislador autonòmic en la garantia de la posició institucional dels ens locals a Catalunya, es fa evident la necessitat d’establir noves formes de relació entre ambdues instàncies, que assegurin una adequada participació dels ens locals en la formulació i execució de les diferents polítiques autonòmiques que els afectin expressament.

És en aquest punt on sorgeix la nova figura del Consell de Governs Locals, que es configura com un mecanisme de participació dels ens locals en aquells procediments normatius autonòmics que els afectin de forma específica. S’obre, així, una via de comunicació entre ambdues instàncies que ha de permetre als ens locals traslladar a la normativa autonòmica les seves legítimes aspiracions i les necessitats peculiars derivades de les diferents realitats territorials, funcionals i demogràfiques que existeixen al nostre país.

Per això creiem que el Consell de Governs Locals esdevé un dels principals mecanismes previstos per l’Estatut per reforçar la garantia de l’autonomia local.

Cal dir que el Consell de Governs Locals apareix també  mencionat, al regular-se les finances dels governs locals de Catalunya, amb la finalitat de garantir, justament, la seva audiència en l’exercici de les facultats que en aquesta matèria tan important (i que requereix una revisió en el seu conjunt),  corresponen a la Generalitat de Catalunya.

Cal dir que, com ja s’ha dit, en el nostre entorn proper, altres països, contemplen l’existència d’organismes similars. Per exemple en el cas italià es regula un model de cooperació de caràcter orgànic, els anomenats Consells de les Autonomies Locals (Consiglio delle Autonomie Locale), com a òrgans consultius entre les regions italianes i els ens locals. Tot i que, en el cas italià, és la pròpia Constitució italiana, la que imposa l’existència obligatòria d’aquestes institucions en cadascuna de les diferents regions, si bé remet als estatuts regionals la regulació dels seus aspectes fonamentals.

Tornant a Catalunya, doncs, creiem que aquesta llei que avui ha d’iniciar el seu tràmit parlamentari, recull la tradició municipalista catalana i europea, tradició que representen les dues grans associacions del mon local català.  Des del nostre  grup parlamentari volem aprofitar aquesta presència per fer un reconeixement explícit de la tasca que aquestes desenvolupen. Sens dubte, la construcció de la complementarietat institucional a Catalunya no seria la mateixa sense l’ingent treball que han desenvolupat  la FMC i l’ACM en la defensa dels interessos del mon local, així com en el foment de la cooperació intermunicipal en àmbits molt diversos. Estem convençuts que el Consell és l’òrgan que el nostre sistema institucional local requeria per completar aquest entramat, i que, en el futur, de la suma d’accions del Consell i de les associacions municipalistes en resultarà una millor defensa dels interessos locals i del principi de l’autonomia local. Creiem que l’encaix del Consell en el nostre escenari institucional donarà lloc, doncs,  a sinergies positives pel món local.

Per tots aquests motius pensem que el projecte de llei que avui es presenta, doncs, compleix el mandat estatutari, recull la nostra millor tradició política i fa un pas endavant en l’entramat institucional català, reforçant l’autonomia local.

Per aquestes raons de coherència política i jurídica donem suport a aquest projecte de llei i per això el grup parlamentari socialistes-ciutadans pel canvi votarà a favor del projecte, i , per tant, a favor de continuar la seva tramitació parlamentària.