Si us agrada seguir les activitats i els discursos del President Obama us recomano el blog del seu viatge per la zona d’Asia-Pacífic. Es tracta d’un “diari de viatge” que recull escrits, fotos i videos fets per diversos membres de l’administració americana de l’equip de Obama. (La veritat és que l’ús que fa la Casa Blanca de la tecnologia, ens permet avui fer un seguiment intensiu de l’activitat  del President Obama amb una facilitat impensable un temps enrere )

A destacar el seu discurs de Tokio (“El nostre futur en comú”) que recull les grans línees de la política de la presidència d’Obama sobre la relació entre els Estats Units i aquesta zona del món . Us en reprodueixo, més avall,  alguns fragments en traducció automàtica. Era ja clar des de fa força temps, però aquests dies és encara més evident,  que si Europa, si la UE, no és capaç de reforçar la seva unitat d’acció i la seva veu en la política internacional, pot quedar molt allunyada dels centres de decisió del món global multipolar al que ens encaminem irremissiblement.

” .. en el  segle 21,  el creixement econòmic d’un país no té per què anar en detriment d’un altre. Jo sé que hi ha molts que pregunten com els Estats Units percep el gran creixement de la Xina. Però com ja he dit, en un món interconnectat, el poder no té per què ser un joc de suma zero, i les nacions no han de témer l’èxit d’una altra.  (…)  com amb qualsevol altra nació, els Estats Units s’acostarà a la Xina amb un enfocament en els nostres interessos. I és precisament per aquesta raó que és important continuar la cooperació pragmàtica amb la Xina en qüestions d’interès mutu, perquè cap país pot afrontar els reptes de la segle 21 sol, i els Estats Units i Xina, ambdós estarem millor quan estem en condicions de treballar junts. És per això que acollim amb beneplàcit els esforços de la Xina d’exercir un paper més important en l’escenari mundial (…) la seva economia en creixement (…)  vital en el nostre esforç per reactivar la recuperació econòmica. Xina ha promogut la seguretat i l’estabilitat a l’Afganistan i el Pakistan. I ara està compromès amb el règim de no proliferació mundial, i dona suport a la realització de la desnuclearització de la península coreana.

Així que els Estats Units no tracta de contenir a la Xina, ni tampoc una relació més profunda amb la Xina significa un debilitament de les aliances bilaterals. Per contra, el sorgiment d’una Xina  forta i pròspera pot ser una font de força per a la comunitat de nacions.

I així, a Beijing i més enllà, anem a treballar per aprofundir el diàleg estratègic i econòmic, i millorar la comunicació entre les nostres forces militars. Per descomptat, no estem d’acord en tots els temes, (…)  fins i tot dels valors fonamentals que ens són cars als Estats Units – i que inclouen el respecte per la religió i les cultures de totes les persones – perquè el suport dels drets humans i la dignitat humana està arrelada a Amèrica. Però podem tenir aquests debats en un esperit de col • laboració més que rancúnia.”

(…) I ja que estem atents davant d’aquest desafiament, estarem amb tots els nostres socis asiàtics en la lluita contra les amenaces transnacionals del segle 21: per eradicar als extremistes que massacre als innocents i aturar la pirateria que amenaça a les nostres vies marítimes, per augmentar els nostres esforços per aturar les malalties infeccioses, i treballar per eradicar la pobresa extrema en el nostre temps, i pel tancament dels traficants que exploten a les dones, nens i migrants, i posar fi a aquest flagell de l’esclavitud moderna, una vegada per totes. De fet , la zona final en què hem de treballar junts en la defensa dels drets fonamentals i la dignitat de tots els éssers humans.

La regió d’Àsia Pacífic és rica en moltes cultures. Es caracteritza per una tradició extraordinària i forta històries nacionals. I una vegada i una altra, hem vist el notable talent i de la unitat dels pobles d’aquesta regió en la promoció del progrés humà. No obstant això, aquesta quantitat també és clar – les cultures indígenes i el creixement econòmic no han estat obstaculitzats pel respecte dels drets humans, han estat reforçat per ella. Donar suport als drets humans proporciona una seguretat duradora que no es poden comprar a qualsevol altra forma – que és la història que es pot veure en la democràcia del Japó, com es pot veure a la democràcia dels Estats Units.

L’anhel de llibertat i dignitat és una part de la història dels pobles. Perquè hi ha certes aspiracions que els éssers humans tenen en comú: la llibertat de dir el que pensa, i escollir els seus líders, la capacitat d’accés a la informació, i l’adoració com si us plau, la confiança en l’Estat de Dret, la igualtat i l’administració de justícia. Aquests no són obstacles per a l’estabilitat, que són les pedres angulars de l’estabilitat. i sempre estar del costat dels que busquen aquests drets.

Aquesta veritat, per exemple, guies del nostre nou enfocament a Birmània. Tot i anys de bones intencions, ni les sancions per als Estats Units ni la participació d’altres aconseguit millorar les vides del poble birmà. Així que ara la comunicació directa amb els dirigents per fer clar que les sancions seguiran vigents fins que no hi hagi mesures concretes cap a la reforma democràtica. Estem a favor de Birmània que està unificat, pacífic, pròsper i democràtic. I com Birmània es mou en aquesta direcció, una millor relació amb els Estats Units és possible.

Hi ha mesures clares que s’han de tenir – l’alliberament incondicional de tots els presos polítics, entre ells Aung San Suu Kyi; fi als conflictes amb els grups minoritaris, i un veritable diàleg entre el govern, l’oposició democràtica i els grups minoritaris en una visió compartida per al futur. Així és com un govern a Birmània serà capaç de respondre a les necessitats del seu poble. Aquest és el camí que portarà la seguretat i la prosperitat veritable Birmània (Aplaudiments)