La Girona més desconeguda
Fa pocs dies vaig trobar-me la Nicolasa al Mercat del Lleó i em va convidar a una de les sessions de cuina intercultural que organitza amb un dels grup de dones que es troben al Centre cívic Onyar. Ensopego el dia que cuinen les dones de la comunitat Sij, que viuen als barris de Font de la Pólvora o Vilarroja. Els ingredients que utilitzen són els propis de la seva regió originària del Punjab, al noroest de la Índia. És una cuina molt aromàtica,i saborosa, on les espècies hi tenen un paper fonamental. Cuinen amb la seva música de fons , han portat els seus fills i ens ensenyen com els hi trenen els cabells abans de posar-los el turbant. Són molt agradables i carinyoses i els hi agrada cuinar per nosaltres, i parlar-nos de la seva cultura, és evident. Mirant i, en acabar, degustant les delícies sij, hi ha dones gitanes, amb els seus fills i filles, i paies dels barris de Font de la Pólvora i Vilarroja. Les cuineres, a més, ens fan una demostració de la seva forma de ballar tradicional. L’estona transcorre emmig d’un ambient de molta familiaritat, de molts riures, i també de molta tranquilitat . Un oasi de naturalitat femenina. La Milagros, una jove dinamitzadora del barri, ho va amanint tot amb els seus comentaris. Li agraeixo a la Nico la invitació que em permet fer una de les coses que més mágraden: treure el nas en un dels racons de la Girona més desconeguda. Impagables les cares de tothom en tastar el gingebre!.