Un dels llibres que tenia pendent llegir era “La rectificació” , un recull de articles d’estil assagístic de Lluis Bassets, Albert Branchadell, Josep Maria Fradera, Enric Juliana, Antoni Puigverd i Ferran Sáez Mateu, que va aparèixer ara fa gairebé un any i que ve molt a tomb en aquests dies en què tots plegats parlem tant del replantejament del catalanisme. Té un subtítol suggerent “Cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya” . He fet cas, doncs, a la recomanació de Raimon Obiols (“és un llibre que cal llegir”) i li dono la raó. M’ha agradat llegir-lo durant les vacances, lluny de casa, amb la relativitat que dona a tot la pausa del mes d’agost. Els autors en el pròleg, afirmen que no es tracta d’un manifest “Hi ha un fil conductor que és el desig d’un nou realisme, d’una dialèctica més sincera amb la realitat, un desig de serietat, també, ja que els autors potser tenen en comú un lleuger rampell jansenista, un cert rigorisme menestral. És també una reivindicació de l’assaig periodístic a l’europea…”, diuen.

El llibre és d’una gran densitat i no em veig capaç de fer-ne un comentari tan breu per cabre en un “post” , que li faci justícia. Per descomptat no estic d’acord amb totes les tesis que defensen els autors (tampoc ells estan d’acord entre ells). Amb qui estic més d’acord és amb Lluís Bassets, però això no vol dir que no hagi llegit amb extraordinari interès a Toni Puigverd, que escriu amb un estil impecable un article documentadíssim, o el brillant text d’Enric Juliana, sense desmerèixer en absolut la resta d’autors.

Si l’heu llegit espero els vostres comentaris.Si no ho heu fet, us en recomano la lectura.