Disset llibretes
Avui el “Diari de Girona” m’ha publicat aquest article:
Disset llibretes. Fa ben poc, s’han obert al públic les noves dependències de la Llibreria de la Generalitat a Girona i de la Oficina de turisme a la nova seu del govern autònom a Girona, a l’antic hospital de Sta Caterina. En aquests propers dies començarà el trasllat dels diferents Departaments de la Generalitat a aquestes noves instal·lacions. Aviat, doncs, podrem apreciar la millora d’atenció a la ciutadania que la concentració dels serveis autonòmics ha de comportar-nos. La millora urbanística que suposa el nou edifici, en canvi, ja fa dies que és més que evident. Malgrat que la memòria col·lectiva és sempre curta, és impossible no reconèixer el que aquest edifici ha suposat per la nostra ciutat en molts aspectes. Girona ha guanyat una porta digníssima pel seu barri vell, un edifici emblemàtic que resol de forma excel·lent una de les illes més cèntriques de la ciutat. Es tracta d’un complex que, harmonitzant l’edifici històric rehabilitat amb la part d’instal·lacions modernes, d’aire avantguardista, ens dota d’un magnífic pont entre el casc antic de la ciutat i l’eixample comercial. Em sembla que, abans que comenci la seva entrada en funcionament, és ara un bon moment per recordar i reconèixer la feina de tantes i tantes persones que han estat al darrere de la construcció d’aquest gran edifici. És impossible fer-ho de forma exhaustiva, però almenys simbòlicament, és de justícia agrair la feina de tantes i tantes persones que al llarg dels darrers 8 anys han estat al darrera d’ aquesta obra que ha vingut a enriquir el nostre patrimoni, el de tots els gironins i gironines. Jo puc fer-ho amb facilitat en relació al que vaig viure i veure en el temps passat a la Delegació del govern de Girona.
Cal començar pels diferents equips d’arquitectura que es varen presentar al concurs, en el seu moment, que es va convocar per iniciativa del Delegat del govern del moment Carles Llorens, estimulat de prop pel llavors Alcalde de la ciutat, Joaquim Nadal i amb el suport tècnic inestimable del llavors Secretari de la delegació del govern, Miquel Buxeda. Els guanyadors varen esser l’equip gironí format per Joan Maria Viader i Josep Fuses. Un cop escollit el projecte i mentre es redactava l’executiu va caldre expropiar i desafectar totes les finques afectades. Fet això, però, mancava el més important, que el Govern comprometés la despesa necessària per tirar endavant una obra d’aquesta magnitud. El Govern presidit per Pasqual Maragall va prendre aquesta decisió pressupostària el gener de 2006. El propi President Maragall, el Vicepresident Josep Bargalló, i els Consellers de Economia, Antoni Castells, de PTOP, Joaquim Nadal i l’altra Consellera gironina, Marina Geli, varen empènyer perquè això fos possible. Va caldre, llavors, construir un acord amb l’Ajuntament de Girona per poder fer el pàrking conjunt en una operació jurídica i patrimonialment complexa. Sense l’equip de la Secretaria de la Delegació del Govern, de la Direcció general de patrimoni de la Generalitat, dels serveis tècnics municipals i de la Generalitat i sense els bons oficis de Xavier Casado hauria estat difícil fer-ho, així com sense Ramon Garcia Bragado, que, a més, va tenir un paper clau per fer possible el finançament de l’excavació arqueològica, que va dirigir amb rigor Lluís Palahí.. No es pot oblidar tampoc la cura que l’equip de GISA i la seva Presidenta del moment, Pilar de Torres, varen posar en preparar un concurs que va fer possible una excel·lent adjudicació de l’obra. El testimoni de seguiment rigorós del procés, que va deixar Miquel Buxeda el va agafar Jaume Torrent, fins el dia d’avui i pel futur. Un cop engegada l’obra, l’eix del treball ha girat entorn del gran arquitecte que és Joan Mª Viader que ha gaudit i patit de forma gairebé física aquesta gran obra, acompanyat de Josep Fuses. Res s’hagués pogut, però, executar sense les desenes i desenes de paletes i de diversos operaris especialitzats, que esmento aquí personificats en qui els ha dirigit tots aquests anys: en Pau Fabregat, el jove cap d’aquesta obra que ha fet una feina excel.lent, que ha deixat recollida en una col.lecció de petites llibretes, plenes d’uns dibuixos minuciosos que en les meves moltes visites d’obra quan era Delegada del govern tenia ocasió d’admirar. En Pau ha omplert, fins avui, disset llibretes, amb el registre del procés de construcció. Les llibretes d’en Pau, juntament amb els dibuixos de Lluís Palahí pel que fa a l’arqueologia, sumats als expedients de Miquel Buxeda i als de Jaume Torrent, sumades a tota la documentació de l’estudi d’arquitectura Fuses i Viader, i a tota la documentació oficial de GiSA, i la de la UTE Dragados/SABA recollida pel seu responsable Armand Gomez, i tota la resta de documentació generada, són ja història. Passen a formar part ja, de la petita o gran història de la nostra ciutat.
Es tanca, ara, aquesta fase del projecte i comença una nova fase en la que l’actual Delegat del Govern i tots els Directors i Directores dels serveis territorials al capdavant dels gairebé 900 funcionaris i funcionàries que ocuparan aquesta gran instal.lació de la que som, tots plegats, propietaris, ens demostraran els avantatges que la concentració ens ha de proporcionar. Per la competitivitat de qualsevol territori la qualitat institucional és un element essencial, i aquest projecte és la mostra del compromís del Govern amb aquesta qualitat.
Abans d’això, però, em sembla de justícia recordar i reconèixer la feina de les moltes desenes de persones, la majoria d’elles anònimes que sempre estan al darrera de tota gran obra. Només n’he esmentat una petita part, l’agraïment col·lectiu, però, el mereixen totes i cadascuna. No podia faltar, finalment, la mà d’un artista, en aquest cas Arístides Maillol. Una escultura seva és ja al centre de l’edifici recordant-nos que el més important, l’objectiu, el motiu i el centre de tot plegat és l’esser humà.
Pia Bosch i Codolà
Diputada al Parlament de Catalunya