Aquest cop he batut el meu rècord de absència del blog: gairebé un mes. (Tot no es pot fer).  Trenco l’abstinència per explicar-vos que avui  ha començat a Barcelona el Congrés She Leader. Jo no he pogut anar-hi, però  hi aniré demà. Si podeu anar-hi no us ho perdeu!. Una de les moltes intervencions interessants d’avui ha estat la de la ex-Presidenta de Xile, Michelle Bachelet, que va esser gravada fa un mes quan ella va estar entre nosaltres. Va venir a Catalunya per rebre a Barcelona, a la UPF, el doctorat Honoris causa per aquesta Universitat, convertint-se així en la primera dona a la que aquesta universitat catalana atorgava aquest honor. Abans de parlar d’ella us recomano mirar el seu vídeo parlant de lideratge femení, per She Leader :

Em sembla difícil dir les coses amb més encert i més senzillesa.

Com diu la seva biografia oficial  “Verónica Michelle Bachelet Jeria, és metgessa (pediatra) de professió. Va ser escollida presidenta de la República de Xile el gener de 2006 i el seu període de govern va finalitzar el passat 11 de març del 2010. Va néixer a Santiago de Xile el 29 de setembre de 1951. Filla d’Alberto Bachelet, brigadier general de la Força Aèria i membre del govern de la Unitat Popular liderat per Salvador Allende, Michelle Bachelet va estudiar medicina a la Universitat de Xile, on va ingressar a les files del Partit Socialista. Després del cop d’estat de l’11 de setembre de 1973, el seu pare va ser detingut pel Règim Militar, morint a la presó, i Michelle va passar a la clandestinitat. El 1975 va ser detinguda a Villa Grimaldi pels organismes repressius de la dictadura. Un cop alliberada, ella i la seva mare es van exiliar, primer a Austràlia i, després, a Alemanya.

El 1979 va tornar al país, va finalitzar els seus estudis de Medicina a la Universitat de Xile i es va sumar a diversos moviments contraris al règim d’Augusto Pinochet. Amb el retorn de la democràcia, Bachelet va desenvolupar una carrera política de baix perfil, que canviaria radicalment en esdevenir ministra de Salut durant el govern de Ricardo Lagos Escobar el 2000. Al capdavant del ministeri va afrontar dos importants reptes: la millora de l’atenció primària i la reforma del sistema de salut. Dos anys després, el 2002, va assumir el càrrec de ministra de Defensa, sent la primera dona del país i d’Amèrica Llatina en ocupar aquesta responsabilitat. En aquesta posició, Bachelet es va convertir en una figura de gran popularitat i va ser designada com la candidata presidencial de la Concertació de Partits per la Democràcia per a les eleccions presidencials de 2005. Bachelet va guanyar les eleccions i l’11 de març del 2006 es va convertir en presidenta de Xile, sent la primera dona en la història del país en ocupar el màxim càrrec governamental. La seva acció de govern durant aquest quatre anys s’ha caracteritzat per un “segell social” i, malgrat que la crisi econòmica mundial també ha afectat Xile, acaba el seu mandat amb unes xifres de popularitat altes i amb un bon índex d’acceptació entre la ciutadania.”

Quan el mes passat va recollir el doctorat honoris causa de la UPF va fer un magnífic discurs d’acceptació que us animo a escoltar-lo a través del video :

El discurs en nom de la Universitat l‘havia escrit la  ex-rectora, la Doctora Rosa Virós , una altra gran dona. La fatalitat va voler que Virós morís molt pocs dies abans de l’arribada de Bachelet. El seu discurs va esser llegit, doncs, pòstumament . En ell l’ex-rectora deia coses com aquestes :  “Si algún valor tiene en política la popularidad es sin duda cuando, como en el caso de Michelle Bachelet, ésta es debida a la absoluta confianza y credibilidad que la ciudadanía misma le otorga a su mandataria, convertida así en verdadera servidora del pueblo. La extraordinaria popularidad de la doctora Bachelet se fraguó precisamente siendo ministra de Defensa. Había sido torturada por orden de los mismos militares que ahora dependían de su cargo; estaba legitimada por un justo rencor y una venganza justa. Sin embargo, pudo más en ella la necesidad de reconciliar a los chilenos y lavar con suavidad el sucio desprestigio de muchos jefes militares que dejarse llevar por sus sentimientos personales. Fue un instrumento de paz desde su ministerio de Defensa porque defendió la paz sin amnesia, la justicia sin venganza y el imperio democrático de la ley sobre la primitiva ley del talión. En palabras de la presidenta Bachellet: “La democracia es mucho más que la mera  elección de los representantes. Lo importante y difícil es aprender a convivir con un espíritu de amistad cívica. Ese es el sentido de mi acercamiento a lo militar en plena transición democrática”.

Después de todo lo dicho, ¿habrá que justificar con mayores méritos que la Excelentísima Señora Verónica Michelle Bachelet sea investida doctora honoris causa por esta universidad? En realidad es un honor que ella le hace a la institución universitaria porque constituye un ejemplo vivo, práctico y real de la Política con mayúscula, de la Política ejercida a partir de unos valores clásicos que tienen su centro en la ética y en el humanismo. Desde la definición aristotélica de lo político, de la polis, sabemos que ésta “no es una mera comunidad territorial establecida para evitar los daños recíprocos y favorecer los intercambios. No hay ciudad si no hay comunidad de bienes para alcanzar una vida perfecta y suficiente, es decir, buena y feliz. La comunidad política tiene como fin no sólo la convivencia, sino las buenas acciones”.……    Y en fin, ¿no creía también Miguel de Unamuno que “por amor a los demás es por lo que hay que ocuparse de la política”? Michele Bachellet, con toda sencillez y humildad, ha dado testimonio de que su vocación política arranca de su sentido del deber, que es el que ha dado sentido a su vida. Y ese deber ha sido en todo momento sanar, ser medicina para su gente y, como los antiguos médicos de familia, conocerlos y reconocerlos de cerca para sincera y eficazmente, amarlos.”, acabo aquí la cita del discurs de Virós.

Subscric fil per randa les paraules de l’enyorada Rosa Virós. La capacitat que ha tingut Michelle Bachelet per transformar el dolor i l’odi en força constructiva són motiu d’admiració a tot el món. Per mi és un referent des de fa molts anys. Per això vaig gaudir especialment quan el passat 15 de maig vaig tenir ocasió d’ acompanyar-la durant unes hores . En el decurs de la seva visita a Catalunya, va acceptar la invitació que li varem fer , a través del meu bon amic el Dr. Jorge Barudy, prestigiós neuropsiquiatra xilè, per venir a visitar “Girona temps de flors”. Per mi va esser un dia memorable. Vaig poder comprovar que la Dra. Bachelet és tan humana, senzilla intel·ligent i profunda com sembla ( i que, a més, té un gran sentit de l’humor). Poder donar a conèixer la meva estimada ciutat a una de les persones que més admiro del món, no passa cada dia. Fer-ho, a més, en companyia de bons amics, entre ells Pasqual Maragall, va esser tot un privilegi.