Des que, a primers de desembre, vaig tenir l’honor d’accedir a l’escó de diputada al Parlament de Catalunya m’he trobat explicant més d’una vegada (als meus fills, però també a algun que altre amic i conegut que en confiança m’ho preguntaven) quines són quotidianament les tasques i les funcions d’un diputat o diputada al Parlament. Aquesta experiència m’ha servit per constatar, un cop més, el desconeixement que hi ha sobre les funcions de moltes institucions i organismes públics. La responsabilitat d’aquest desconeixment no és de la ciutadania, sinó de les institucions que es donen a conèixer poc i, sobretot, de la relativa joventut del nostre sistema democràtic.

 

Aquest desconeixement és molt negatiu per les institucions i no ajuda a incrementar-ne el respecte entre la ciutadania, ans el contrari. Per això, totes les iniciatives que, en aquest cas, el propi Parlament promou per fer més accessible i coneguda la institució són positives.

 

En aquest sentit les visites de grups d’escolars i d’estudiants en general són especialment interessants. En aquestes visites a més de poder gaudir de l’arquitectura del Palau on té la seu el Parlament, es proposen activitats diverses adequades a l’edat i nivell d’estudis dels grups per conèixer la història, la posició institucional i l’estructura i funcions del Parlament. A partir de diversos jocs i activitats didàctiques, els nois i noies poden copsar com el Parlament, la seu de la sobirania popular de Catalunya, exerceix la seva potestat legislativa, aprova els pressupostos o controla i impulsa l’acció política i de govern. Poden fins i tot viure, simular, com s’expressa el pluralisme i es fa públic el debat polític en un ambient de respecte i cortesia parlamentaris.

 

Crec que és important que, en un context de creixent desafecció per la política, també el món de l’educació contribueixi a un millor coneixement directe de les nostres institucions i de la rellevància que aquestes tenen en el manteniment de la nostra convivència democràtica, per la qual molts catalans i catalanes van lluitar durament.

 

Pel que fa a la figura dels diputats constato que, així com en altres països amb democràcies molt consolidades són considerats l’eix i el paradigma de la representació popular, aquí, a vegades, són tractats amb un respecte, diguem-ne, relatiu. Només caldria passar una frontera molt propera per comprovar que el tracte que es procura als “élus” a França políticament i fins i tot protocolàriament no té res a veure amb el d’aquí. Em comenta un company que en temps de la transició, al desconeixement s’hi va afegir la voluntat d’alguns sectors poc democràtics i antinacionalistes de menystenir la institució del Parlament de Catalunya (“un Parlament de joguina”, “la política de veritat es fa a Madrid”…) i que això ha arrelat en aquesta mena de tracte displicent que jo, tal vegada, he percebut.

 

Els mitjans de comunicació són també elements molt importants per difondre missatges que ajuden a conèixer i a valorar la tasca de les institucions, tant per acció com per omissió.

 

Fa pocs dies l’amic Rafa Garrido, al Diari de Girona, es sorprenia de veure’m arribar (entrant per la porta, com tothom) a una roda de premsa del Conseller Nadal, i atribuïa la meva presència a intencions més pròpies del món mediàtic que del món real .Jo crec, en canvi, que és normal i desitjable que un diputat faci seguiment, també en aquest sentit, de l’acció de govern.

 

Els diputats i diputades rebem diàriament i sovint amb antelació quan es tracta de temes que afecten la nostra demarcació, les previsions d’agenda dels membres del govern per poder acompanyar-los, si és possible i l’acte ho permet, o almenys per estar informats puntualment de les seves activitats.

Arreu del món democràtic la presència de diputats, de representants electes en actes públics de tota mena és valorada positivament. Els “legítims representants del poble català” hem de procurar polsar de prop el batec de la vida ciutadana. És cert que el treball parlamentari ens fa estar sovint fora de la demarcació a la que representem, però, si es pot, és necessari que els diputats o diputades siguem presents a la vida política, social i cultural. Així mateix, considero important tenir una oficina parlamentària al territori, un espai on facilitar el contacte directe amb la ciutadania que representem.

 

Alguns ciutadans o ciutadanes em retreien afectuosament la meva recent condició de diputada amb frases com “Així que ara ens has abandonat…” o “I ara tot el dia a Barcelona…”. Jo, indefectiblement, els responc que no: faig tanta vida a Girona com puc, faig tant de seguiment de l’acció de govern a Girona com puc i faig tant seguiment dels problemes i de la vida política, social i cultural de la demarcació de Girona com puc. Aquesta és una forma també d’ésser més accessible a la ciutadania.

 

No és, d’altra banda, ni més ni menys del que fan els altres diputats i diputades, sempre que les seves obligacions els hi ho permeten. Tot plegat, potser són unes quantes obvietats, però, per a mi, que sóc novella, no tan obvies.

 

Pia Bosch i Codolà

Diputada al Parlament de Catalunya del grup del PSC