Segurament no hi havia millor lloc per passar el 4th of July que Boston…  i allà varem anar. Varem passar primer per Cambridge per fer una visita llampec a la Universitat de Harvard i tocar el peu de l’estàtua de Mr. Harvard, que diuen és la forma de tornar algun dia aquí a estudiar quelcom (com que a mi m’encantaria… vaig complir el ritual)

Varem passar també per el famós MIT , el Massachussets Institute of Technology, també per veure si s’ens encomanava alguna cosa del seu impressionant know how , i per veure algun dels seus més famosos edificis.

Però de fet el dia anava destinat a viure un “Dia de la independència”, tal i com el viuen els americans. Havíem de fer una immersió en una diada patriòtica, i certament ho varem poder fer. La ciutat de Boston és una ciutat molt interessant que combina la modernitat absoluta d’un centre financer i de serveis actiu i vibrant, amb el seu caràcter històric.

És una de les ciutats de referència, segurament una de les més importants, en la lluita per la independència del país i en els primers temps de la construcció nacional. Per això la celebració del 4 de juliol és aquí  particularment intensa.

Varem estar al Festival “Boston Pops”: prop de 800.000 persones i un ambient festiu  fantàstic.

Ens varen cridar l’atenció el caràcter tan patriòtic i tan pacific alhora. Cap  mala cara en una concentració tan massiva en un dels grans parcs de la ciutat davant la badia. El Boston Pops es va retransmetre a tot el país a través de CBS, i va acabar, com és de rigor en un espectacular castell de focs artificials damunt la badia.

El “mite fundacional” d’aquest país és tan potent, les idees que el sostenen són tan àmpliament compartides, que 234 anys després de la “Declaració d’independència” la ciutadania segueix celebrant la data d’aniversari amb aquestes manifestacions d’orgull nacional que tan ens criden l’atenció.