Estem a la Costa Oest, i les diferències amb la zona de Nova Anglaterra, d’on veníem , són notables. Una de les que es fan evidents des del primer moment és la diversitat dels seus habitants. A tot el país hi ha presència de persones vingudes d’arreu del món, però aquí el percentatge de persones que no són ni blanques, ni anglosaxones, ni protestants, ni heterosexuals, és molt alt. La comunitat hispana és molt nombrosa i molt organitzada, sobretot la mexicana, i l’espanyol és un idioma molt present arreu. També hi ha una comunitat asiàtica molt potent. La història de la ciutat explica en gran part aquesta diversitat que s’observa a tot arreu.

El divendres varem estar a l’Ajuntament i al Comtat. Varem poder assistir a un Ple del Consell municipal i observar el seu funcionament. També saludar algun dels seus regidors, dels quals, una part són d’origen “latino”. Varem veure com el Ple tenia traducció simultània anglès / espanyol, tot i que aquest darrer no és idioma oficial aquí. L’anècdota divertida (i molt il.lustrativa de l’estil informal de LA), la varem viure quan no varem poder entrevistar-nos, com era previst, amb un dels consellers municipals, Tom Labonge. Ell havia estat citat com a jurat popular al jutjat, que es troba molt a prop de l’Ajuntament. Per que poguéssim saludar-lo, un dels seus col.laboradors, Isaac Burks, el responsable de Cultura del districte 4,  ens va proposar pujar al terrat de l’Ajuntament i des d’allà saludar el Conseller Labonge . Ell va sortir uns minuts del jutjat i gesticulant de dalt a baix ens varem dir adéu mentre parlàvem per telefon.  L’escena ens va fer riure una bona estona i ens va il.lustrar sobre una manera de fer que , crec,  hauria estat impensable a la Costa Est.

La visita al comtat, ens va il.lustrar sobre la complexitat dels nivells de govern als Estats Units (no tenim l’exclusiva a Catalunya). També sobre l’existència d’eleccions directes en tots els nivells, que generen una millor qualitat democràtica de les institucions. El millor, però, va esser la lliçó magistral del Dr. Mark Tajima, el Cap d’anàlisi de polítiques legislatives federals del comtat,  sobre “l’impacte de la immigració al Comtat de LA” .

Una altra reunió molt interessant va esser la que varem tenir amb els responsables de la organització SCAG, que és una mena d’agrupació metropolitana. Ens varen explicar com, en les seves tasques de planificació i desenvolupament urbà, treballen per construir consensos entre els diferents nivells de govern (federal, estatal i local – Ajuntament i comtat-)

El cap de setmana ens ha donat ocasió d’anar a fer les visites turístiques de rigor a Hollywood i passejar pel passeig de les estrelles (fotografiant-se amb les estrelles dels mites de cadascú -en el meu cas la de Groucho Marx- ) i per davant del Teatre xinès, i per fotografiar el cartell a la muntanya i visitar el parc dels estudis “Universal”…

També per visitar el Walt Disney Concert Hall, un edifici impressionant de l’arquitecte Frank Ghery. I també, per descomptat,  per veure la final de la Copa del Món de futbol i gaudir amb el gol d’Iniesta, que ha aconseguit que l’honestedat, la perseverança, la paciència i la maduresa de la selecció d’Espanya, fossin recompensades, derrotant la brutalitat del joc increïblement violent de l’equip holandès. Una victòria merescuda per una selecció plena de catalans. En un moment en què les opcions separadores estan dominant el joc polític a casa nostra, és un descans que l’esport ens mostri que hi ha camins oberts per poder integrar les sensibilitats diferents, si treballem plegats per objectius comuns. Cal, però,  en primer lloc, el reconeixement mutu: el reconeixement i la valoració de les aportacions dels altres.  Tan difícil és entendre això ?