La precampanya que ha engegat el PSC m’encanta. Enmig de molta energia descontrolada i, en alguns casos, massa testosterona ( com diu el meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí), el PSC vol informar la ciutadania perquè, malgrat el moment complexe i malgrat l’enorme soroll que fan els separadors de totes bandes, la gent tingui elements de reflexió i pugui anar a votar amb el cap i no amb l’estómac. Aquesta campanya es diu “El canvi real”, i aquesta és la descripció que en fa en Miquel Iceta al seu blog:

Avui s’ha fet públic l’esforç d’explicació de la gestió del govern del President Montilla que desenvoluparà el PSC al llarg de les properes setmanes. El lema escollit no podia ser millor: el canvi real. Mentre alguns s’omplen la boca parlant de canvi, les esquerres catalanistes l’hem impulsat al llarg dels darrers set anys, primer amb el govern del president Maragall (2003-2006) i després amb el govern del president Montilla (2006-2010).

Recordem telegràficament 25 dels fets més destacats impulsats pel president Montilla: 1) la Llei d’Educació de Catalunya; 2) el desplegament de l’Estatut; 3) l’obertura del Metro a la nit; 4) la nova Terminal T1 de l’aeroport de Barceloma-El Prat; 5) la construcció de la línia soterrada de Metro més llarga d’Europa, la L9; 6) la Llei de Serveis Socials; 7) el Pacte Nacional d’Infraestructures; el traspàs de la gestió del servei de Rodalies; 9) el reconeixement de les famílies monoparentals; 10) el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació; 11) la Llei de Salut Pública; 12) el Túnel de Bracons; 13) la Ciutat de la Justícia; 14) el nou Hospital de Sant Pau; 15) la supressió de l’Impost de Successions pel 94% dels contribuents; 16) el tercer carril de l’AP-7 des d’El Vendrell a Tarragona; 17) la dessalinitzadora d’El Prat; 18) el Centre de predicció personalitzada del càncer a Badalona; 19) la posta en marxa del primer tram del Canal Segarra-Garrigues; 20) l’aeroport de Lleida-Alguaire; 21) el desplegament total dels Mossos d’Esquadra; 22) la inauguració del Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès; 23) amb la setena convocatòria de la Llei de Barris ja són 100 els barris de Catalunya que se n’han beneficiat; 24) l’Hospital Moisés Broggi de Sant Joan Despí; i 25) l’acord sobre el nou sistema de finançament autonòmic.

També podeu fer-vos una idea d’El canvi real a partir de 25 dades comparatives: 1) mentre l’any 2003 s’invertien en el Metro 107 milions d’euros, el 2009 se n’invertien 1.260; 2) si el 2003 hi havia 23.833 places d’escoles bressol, ara n’hi ha 48.093; 3) mentre el 2003 s’obtenien 10 hectòmetres cúbics d’aigua per dessalinització, ara se n’obtenen 70; 4) si el 2003 s’invertien 171 milions d’euros en infraestructures pel subministrament d’aigua, el 2009 se’n van invertir 616; 5) el número de ciutadans que tenen garantit el subministrament d’aigua en cas de sequera s’ha multiplicat per sis; 6) si el 2003 1.300 famílies rebien ajuts pel lloguer o hipoteca d’habitatges, el 2009 eren 63.307; 7) si l’ajut mitjà per rehabilitació era de 895 euros el 2003, ara és de 2.468; si l’acord de finançament va suposar un increment de 289 milions d’euros, l’acord assolit el 2009 va suposar un increment de 2.150; 9) entre 2003 i 2010 la superfície de nous regadius s’ha multiplicat per vint-i-quatre; 10) el 2003 la potència instal·lada d’energia fotovoltaica era d’un MW, el 2009 ha arribat als 164 MW; 11) el 2003 la potència instal·lada d’energia eòlica era de 87 MW, el 2009 ha arribat als 775 MW; 12) la superfície dedicada a equipaments judicials s’ha duplicat entre el 2003 i el 2009; 13) mentre el 2003 la inversió en seguretat era de 368 milions d’euros, el 2009 va ser de 1.260 milions d’euros; 14) la inversió pressupostada el 2003 era de 2.450 milions d’euros, el 2010 és de 5.645 milions d’euros; 15) si el 2003 hi havia 49.162 mestres, el 2010 n’hi ha 66.567; 16) si el 2003 hi havia 20.691 metges i metgesses, el 2009 eren 25.303; 17) si el 2003 hi havia 8.283 Mossos d’Esquadra, el 2010 n’hi ha 15.880; 18) si el 2003 el pressupost en Serveis Socials era de 652 milions d’euros, el 2009 va ser de 1.417 milions d’euros; 19) si el 2003 pressupost de Salut era de 5.596 milions d’euros, el 2009 era de 9.413 milions d’euros; 20) si el 2003 hi havia 92 centres de salut, el 2010 n’hi ha 123; 21) des del 2003 s’han construït set nous hospitals; 22) si el 2003 la inversió per càpita en Salut era de 860 euros, el 2010 és de 3.161; 23) si el 2003 el temps d’espera per a les operacions quirúrgiques era de 5,6 mesos, el 2010 és de 3,8 mesos; 24) si el 2003 el pressupost en Recerca, Desenvolupament i Innovació era de 371 milions d’euros, el 2009 va ser de 969 milions d’euros; i 25) si el 2003 el finançament per estudiant a temps complet era de 4.447 euros, el 2009 va ser de 8.701.

Aquest és el canvi real: haver fet més en 7 anys que CiU en 23!

Us convido a visitar la web del President Montilla en la que s’anuncia la campanya explicativa i a visitar el Flickr on hi trobareu les tanques de campanya.

Contundent, o no? Què us sembla.

Per cert,  ahir vaig poder esser a la visita del President a Roses i veure de prop l’afectuosa  acollida que els presents li varen fer a  ell a l’alcaldessa de Roses, a la Consellera Marina Geli a la Ministra Beatriz Corredor, i a la resta de càrrecs socialistes que hi érem. D’aquí a les eleccions anirà quedant clar que són les eleccions i no les enquestes, el que mostra la voluntat i la opinió de la ciutadania. Veurem, segur, un cop més, la grandesa de la democràcia, en que cada vot de cada persona val el mateix, tingui mitjans de comunicació al seu favor o no, i independentment de la seva condició.