S’ha acabat la legislatura al Parlament de Catalunya. El dilluns d’aquesta setmana al Palau de la Generalitat es va celebrar un acte solemne al que varem assistir, a més de tot el Govern , el “sotogoverno”, o sigui els alts càrrecs,  i els membres dels grups parlamentaris que li hem donat suport, i també altres autoritats que hi varen voler estar presents. A mi em va agradar molt la idea. Crec que els finals són tan importants com els inicis i que és bo “ritualitzar”, posar fites, i marcar els moments importants de la vida. Estic convençuda que això ens ajuda a valorar el significat i el sentit del camí fet.  En un moment en què  circumstàncies diverses ens empenyen a un cert  desordre, a un cert caos, a una certa manca de sentit i de respecte que  “rovella” la vida col.lectiva i les vides personals;  les institucions, si són vives i tenen sentit, i si són capaces de transmetre’l,  ens ajuden a viure millor, a mantenir el respecte dels uns als altres i als valors comuns . Cal posar fites i aprofitar-les per , com deia  Jaume Vicens Vives a “Notícia de Catalunya “, ” palpar-se el cos, escoltar-se l’anima i mesurar l’encert o l’errada en la feina feta”.

El President Montilla va fer-ho pronunciant un discurs eficaç pel que fa al balanç de l’obra de govern i excel.lent i emotiu pel que fa a la reivindicació del sentit dels dos governs d’entesa. Podeu llegir-lo clicant aquí.

Es va presentar la publicació editada sobre l’obra de govern. Acabo amb dues recomanacions de llibres. Un que parla sobre  l’efecte destructiu sobre les persones d’algunes dinàmiques del nostre moment històric: de  Richard Sennet “La corrosion del caracter”. El segon sobre la importància de les institucions, un llibre que em va recomanar Joan Manuel del Pozo: de Hugh Heclo “Pensar institucionalmente”.