Avui fa 4 anys que vaig començar aquest blog. Vaig triar la data del 8 de març pel seu significat en la lluita pels drets de les dones. De llavors ençà he escrit molt i he rebut moltes entrades de molts lectors i lectores.  A tots moltes gràcies: sou els que doneu sentit a aquest blog.

Avui torna a ser 8 de març i vull celebrar-ho reproduint l’article que vaig publicar al Diari de Girona el 8 de març de 2007, plenament vigent, encara: FELIÇ 8 DE MARÇ A TOTS I TOTES ELS QUE LLUITEN PER LA IGUALTAT!!

(Article publicat al Diari de Girona el 8 de març de 2007)

La data del 8 de març és una ocasió propícia per reflexionar col·lectivament sobre la igualtat de drets entre homes i dones a la nostra societat.

Hem de recordar, un any més, que arreu del món les dones viuen situacions de greu desigualtat que paguen sovint amb la seva salut i, fins i tot, amb la seva vida. També a casa nostra la xacra social de la violència de gènere continua causant víctimes, malgrat les moltes mesures que es van implementant per eradicar-la. A l’hora de fer balanç, però, no podem oblidar també les millores en el camí vers la igualtat que són, en el nostre entorn, moltes.

En aquest sentit la “llei de igualtat” que entrarà en vigor enguany ha d’esser considerada un avenç rellevant. Un dels aspectes més controvertits d’aquesta llei és, per mi, també un dels més valuosos: la introducció de mesures per fomentar la presència paritària de dones en els llocs de presa de decisions. A mesura que anem millorant en altres àmbits es fa més evident un fet objectiu: les dones estem infrarepresentades en els poders públics (executiu, legislatiu, judicial) però també en altres estaments (econòmic, mediàtic…) que acaben tenint tanta o més influència en la nostra vida. Sobre la igualtat als mitjans de comunicació, Milagros Perez Oliva va impartir recentment una xerrada molt interessant a Girona (amb poc públic i, per descomptat, absència de professionals masculins) on ens va proporcionar dades recents que descrivien molt gràficament la realitat del sector.

Per què establir mesures en relació al món econòmic?

Segons una quantitat ja rellevant de treballs de recerca seriosos, el primer beneficiari de l’augment de dones en els llocs de responsabilitat de les empreses són les pròpies empreses. En un entorn social i professional en constant transformació sembla que l’estil directiu de les dones s’adapta millor als canvis: als nous temps. La capacitat de lideratge i de treballar en equip, la flexibilitat, la sensibilitat, la iniciativa o la facilitat per aprendre i gestionar el temps són només algunes de les competències que les empreses detecten en el perfil professional de les dones. Malgrat això, la instauració definitiva de polítiques i el recolzament institucional que propicií un canvi de clima laboral i de cultura professional arribaran sempre des dels llocs de responsabilitat. Per tant, en aquests llocs hi ha d’haver, també, dones.

Fins ara, moltes dones ja han estat agents de canvi: han flexibilitzat les seves organitzacions, amb valentia i, a vegades, sacrificant la seva pròpia qualitat de vida. Però calen mesures formals i sistemàtiques per atendre aquestes realitats. Cal pensar que la presència d’una dona estimula la presència de més dones. És inevitable que en el moment d’escollir busquem persones amb les que compartir sensibilitats, més enllà del que és estrictament professional, i per això és important iniciar, encara que sigui perquè així ho exigeix la llei, a crear cercles “virtuosos”.

I pel que fa al món polític?

Per primera vegada a la història, la infrarepresentació femenina qüestiona la legitimitat de la representació política: molts i moltes ens preguntem si és democràtica una societat que exclou del poder el 51% del seu cos social.

La resposta és clara: reforçar la democràcia passa per, entre altres coses, incorporar les dones al llocs d’alta representació política, econòmica i social. Les institucions internacionals, com la ONU, han aprovat acords (els més coneguts són els de la cimera de Pekín) que així ho afirmen. La unió interparlamentària europea en el seu treball sobre homes, dones i política a Europa “La democràcia per perfeccionar” (Ginebra, 1997), arribà a aquesta conclusió: “Una democràcia està per perfeccionar, és inclús virtual, si no aconsegueix d’integrar a la meitat de la seva població en la vida pública. La ciutadania durament aconseguida queda en lletra morta si les dones no es senten interessades en els afers públics. Els partits tenen una responsabilitat i constitueixen una autèntica força motivadora“

Obstacles externs i també interns

Els obstacles a vèncer són diversos. Alguns són externs: les dificultats per conciliar vida familiar i laboral, l’absència de flexibilitat laboral, l’estrès i les malalties associades, l’escàs accés a la informació i a la xarxa de contactes masculins (marginades dels contactes informals de comunicació, les dones tenen més dificultats per beneficiar-se del recolzament de mentors o “padrins” en gran majoria masculins), l’absència de recolzament, les diferències en la remuneració (directa i indirecta)…

Altres són interns: les dificultats de conciliació, el rebuig de la lluita en un món majoritàriament masculí, en el que sap que es pot sentir molt sola, l’angúnia de pensar en les llargues jornades de solitària presència a l’oficina, la visibilitat que l’exposarà, de ben segur, a la duresa dels prejudicis i dels estereotips, la por al judici públic sobre el seu èxit… Alguns d’aquests obstacles poden portar a les dones a rebutjar una promoció

Els estereotips socials fan que algunes característiques personals que són considerades una virtut entre els homes, siguin un defecte quan s’apliquen a les dones: l’ambició, l’exercici de l’autoritat o l’autonomia de pensament són alguns exemples. El recent llibre d’Anna Caballé “Una breve historia de la misoginia” és un compendi de barbaritats misògines que reflecteixen com, fins fa ben poc, la ideologia discriminatòria era perfectament respectable a casa nostra. Tot això actua sobre el pensament de tots: homes i dones per igual. Algunes dones arriben, però estan poc temps en el lloc directiu (són intercanviables, es diu) i això sembla confirmar que el poder és cosa d’homes.

Les passes endavant són molt costoses i, en canvi, resulta perillosament fàcil retrocedir.

Per tots aquests motius i molts altres que en el breu espai d’un article no es possible enumerar crec que la nova llei marcarà una fita: un abans i un després. Ben segur que el sistema de quotes té alguns efectes indesitjables, però estic fermament convençuda que són infinitament menors al mal que han de combatre. En política no hi ha millores que no responguin a un esforç, a una lluita. Ningú ens regalarà res.

No hi ha res que ens pugui satisfer més que pensar que els nostres nens i les nostres nenes tindran les mateixes oportunitats a la vida de realitzar-se, d’ésser feliços, independentment del seu sexe, i que aquest no pesarà més que la seva capacitat d’esforçar-se i de treballar per fer realitat els seu somnis, els que siguin. Un objectiu ben senzill, totalment just, que requereix que treballem amb perseverança i sense defallir en un entorn cada vegada més complex.

Feliç vuit de març!

Pia Bosch i Codolà