Tantes coses i les Fires

 

 

 

 

 

Els blogs polítics catalans són un dels principals motors de la catosfera, de la blogosfera catalana. De fet, la vitalitat dels blogs polítics de Catalunya és un fet singular en el paisatge polític de l’Estat. En aquest estudi que els hi presento, he intentat avaluar la repercussió dels blocs polítics del país, el seu efecte dominó, a partir de l’instrument d’anàlisi més reconegut, Technorati. Quin és el pes de la ciberpolítica?.

Who is who. Els 25 blogs polítics catalans

Si ordenem els blogs polítics catalans d’acord amb la seva autoritat (technorati), aquests serien els 25 blogs més rellevants de la catosfera. En el cas que dos blogs comparteixin la mateixa autoritat, he situat en primer lloc aquell que disposa d’un major número d’enllaços totals (entre claudàtors). És possible que no hi siguin tots els que són, per l’error de technorati que he comentat al principi.

  1. Lourdes Muñoz (PSC). 166
  2. Miquel Iceta (PSC). 159
  3. Carlos Guadián (PSC). 128
  4. Jessica Fillol (PSC). 105
  5. José Antonio Donaire (PSC). 98
  6. José Rodríguez (PSC). 62
  7. Ramon Bassas (PSC). 53
  8. Lluís Pérez (ERC). 52
  9. Raimon Obiols (PSC). 46
  10. Carles Puigdemont (CiU). 42
  11. Jonatan García (PSC). 39
  12. Enric Canela (CiU). 34
  13. Albert Puñet (CiU). 33
  14. Jordi Pedret (PSC). 28 [195]
  15. Carles Campuzano (CiU). 28 [77]
  16. Joaquim Amorós (CiU). 28 [63]
  17. Toni Salado (ICV-EUA). 28 [29]
  18. Joana Torres (PSC). 27 [212]
  19. Carlos Serrano (PSC). 27 [145]
  20. David Montilla (IC-EUA). 26
  21. Antoni Guirao (IC-EUA). 25
  22. Juan Lejarza (IC-EUA). 24 [374]
  23. Pia Bosch (PSC). 24 [100]
  24. Jordi Molinera (ERC). 24 [82]
  25. Mario Álvarez (PSC). 24 [57]

Hi ha dos noms propis en la catosfera socialista, que són els de la Lourdes Muñoz, diputada activa i activista en la lluita per la igualtat de gènere, i Miquel Iceta, el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, que gestiona un espai consultat des de tot l’Estat. En l’espai socialista, vull fer notar la rellevància d’autors com Jéssica Fillol, impulsora de la xarxa de blocs progressistes, en Carles Guadián, una autoritat en k-govern, i José Rodríguez, l’alma mater de l’espai de reflexió socialdemòcrata. Permeteu-me que destaqui també la irrupció del blog d’una diputada gironina, la Pia Bosch, que en poc temps ha creat un dels espais més recomanables de la catosfera. 14 dels 25 blogs més connectats són socialistes. Si el termòmetre de la política 2.0 són els blogs, la xarxa socialista és avui l’espai de referència.Dos apunts finals. Per a què treballin una mica, que no he de fer jo tota la feina. Primer, calculin quants dels 25 blogs rellevants estan escrits des de les comarques gironines. És l’hora de la girosfera?. Segon, calculin la proporció de dones entre els blogs més connectats. Superaria aquesta llista la

llei de la igualtat?.

I ara: un parell de comentaris sobre la igualtat en el mateix post:

el 4:38 PM torracollons va escriure

Superaria aquesta llista la Llei de la igualtat??. És clar que no. I saps per què?. Perquè aquesta llista es basa en la capacitat i no en la imposició. Les dones que hi són, hi formen part perquè ho fan bé i no perquè són dones. O és que està prohibit fer blogs?. EL talent i la dedicació és el que és. I que consti que el número u és una dona. I a tot això, et veig molt amunt. Tens un excel amb aquestes dades per a què es puguin contrastar??.

Torracollons

El problema de la meritocràcia , és a dir, el reconeixement dels mèrits és que es basa en una situació ideal d’igualtat d’oportunitats. Jo no dic que fem una quota de blogs femenins. Només en plantejo el següent: Per què n’hi ha tan pocs?. I la resposta és que malgrat tot a la nostra societat homes i dones no tenen les mateixes oportunitats.

el 1:23 AM Pia Bosch va escriure

Hola
Felicitats pel post. Ets , sens dubte, el millor analista de la blogosfera política catalana. M’he quedat sorpresa de la meva posició. T’agraeixo el comentari al meu blog. Pel que fa a la igualtat: És, de moment, impensable, que les dones es puguin incorporar en igualtat de condicions a la blogosfera. Almenys les que tenim “càrregues familiars”, com en diuen alguns. L’hora de posar-se al blog per moltes dones és l’hora de endreçar la cuina després de sopar, posar els nens a dormir, preparar motxilles per l’endemà, planxar la roba que s’ha de posar la mainada,… És la realitat , ho dic només amb ànim descriptiu. Ja sé que tothom té molta feina , però només cal comparar el temps que dediquen els homes i les dones a les tasques domèstiques per saber què fan les dones mentre els homes “naveguen”. La vida és així, de moment…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *