Aquests són dies de molta feina .

Al Parlament les comissions treballen a velocitat de creuer. He pogut els darrers dies assistir a moltes compareixences interessants. Us recullo aquí la que varen fer davant la Comissió parlamentària de Benestar i immigració els representants del “Consell de gent gran de Catalunya”, per donar-nos a conèixer les conclusions del Vé Congrés nacional de la gent gran, celebrat el mes d’octubre de 2006. Els encarregats de comparèixer varen ésser tres persones grans infatigables, incombustibles, tres “grans pencaires” : Josep Mª Bosch i Pelegrí, Mercè Mas i Quintana i Joan Alamillo Cuetas. Us ressenyo un breu de la intervenció de cadascun d’ells :

Sra Mercè Mas : “Algú ha donat en aquesta sala una visió com una mica
negativa de la gent gran. La gent gran no som un col·lectiu aïllat de la resta de la
població, el canvi demogràfic suposa reptes i oportunitats per a la nostra societat,
concretament la Comissió Europea ha fet una resolució recordant aquests reptes i
oportunitats. Aquest canvi demogràfic afecta tota la societat i nosaltres com a
membres, nosaltres com a ciutadans de ple dret com som i con recull la Carta de
drets i deures de la gent gran de Catalunya, que ens reconeixem subjectes de deures
per ser ciutadans de ple dret; per tant, aquest aspecte jo el voldria ressaltar, aquest
efecte del canvi demogràfic a tota la societat, també als joves, i també el tracte i els
recursos que proporcionem a la gent gran afecten els joves, perquè els dóna
seguretat en un futur, diuen «sé que estic en un país on, quan em faci gran, tindré recursos””

Sr. Joan Alamillo: “Considerem positius els passos que s’estan donant en el nostre país, i la gent també entén que els passos s’han d’aconseguir de mica en mica, però cal que hi hagin polítiques socials sostingudes en el temps, perquè si no les sostenim en el temps aquestes polítiques socials anem enrere com ja va passar des de l’any 1992 fins l’any no sé quants (…) Veiem que s’ha agafat el dèficit en matèria social, i ha estat com a conseqüència de l’equilibri pressupostari, escolti. Doncs, miri, collin el senyor Solbes, collin el ministre d’Economia de torn, m’explico? Això és el que estem dient, i res més que això. “ Es pot dir més fort , però no més clar.

I , per últim, el gironí Sr. Josep Mª Bosch : “Mireu, ahir estava en una televisió que era 8TV, i es feia la pregunta si la gent gran se sent marginada. A l’enquesta que es va fer, el 90 per cent de la gent han dit que se sent marginada. Senyors polítics, penseu-hi, en això, nosaltres no ho podrem arreglar, però vosaltres sí. Nosaltres què arreglarem, quan no tenim ni una autonomia? No la tenim pràcticament, i us ho ha estat dient en Joan; Llavors, què? Què hem de fer? Anar dient allò que us he dit jo. Aquí hem estat dialogant, m’ha semblat que tot era molt bonic, però, hi ha hagut un company que també ho deia, què? Serà molt útil? “ Us recomano que llegiu la compareixença completa que us he linkat, si us interessa saber més coses de com pensa la gent gran activa a casa nostra.