Trobada de la “Convenció” a Girona
Una inoportuna grip no m’ha permès fer abans una nota sobre la trobada de divendres passat a Girona de la “Convenció “. En primer lloc cal dir que va esser tot un éxit de participació. Més de 200 persones van passar pel Centre cívic al llarg de la tarda per participar en la discussió. Malgrat el que va dir algun mitjà de comunicació es va parlar de present, es va opinar sobre la situació actual, però també es va parlar, i molt, de futur. En els propers dies anirem treient el suc a les diferents intervencions , gràcies als documents que els participants ens han fet arribar, a les notes que els “relators” de les tres taules varen prendre, i a les gravacions que tenim. Algun dels participants, com ara Joan Vila, o, per descomptat , José Antonio Donaire, ja ha “penjat” en el seu blog un resum del que ens va dir . Jo vaig estar a la taula sobre “el futur de Catalunya en un món globalitzat” i vaig poder escoltar en Josep M Birulés (reflexiu i profund) , la Mita Castanyer (parlant de la necessitat d’esdevenir un “node” i conjurar el perill d’esser un no-lloc), l’Anna Mª Garcia (visió crítica des de la Història), la Núria Esponellà (positiva, però tocant de peus a terra, reclamant una administració menys burocràtica i més eficient), en Rafael Mas (contundent, sense embuts), i finalment en Toni Puigvert (que no va poder arribar a temps). En Josep Puigbó va esser un bon moderador per una taula que tenia moltes coses a dir. La presentació inicial la varem fer amb en Lluis Maria de Puig i en Daniel Font, forçosament breu. La cloenda va donar els titulars als mitjans de comunicació : Castells, Obiols, Nadal i Geli, feien una taula de molt pes, molt llaminera pels mitjans. Més enllà dels titulars, però, l’interès de la trobada per la majoria dels i les assistents va estar també en la participació a les taules rodones i en la sensacio general de debat fecund d’idees. Molta gent venia a acomiadar-se demanant una continuïtat del debat. No es pot demanar més.
Hola Pia,
Realment va anar molt bé. El millor de tot és la llibertat absoluta en poder expresar les diferents idees, sense cap disciplina prèvia. Crec molt interessant continuar amb la Convenció. Jo hi penso participar tant com pugui.
A reveure