Dissabte passat es va celebrar a Barcelona una sessió de treball de la Convenció pel futur sobre mitjans de comunicació al Col.legi de periodistes. Valia la pena anar a Barcelona, de debò. Moderava Rafael Pradas i intervenien Maria Badia, Martí Grau, Ferran Mascarell, Carles Pastor, Milagros Perez Oliva, Josep Carles Rius, Sebastià Serrano i Francesc Triola. Es fa molt difícil resumir el contingut, que va ésser molt dens. Segurament es farà una publicació recollint-lo i ho podrem llegir tots. Jo vaig prendre un munt de notes que seria molt llarg reproduir. En tot cas, faig una petita selecció de temes tractats i cites.

Maria Badia : Ens va subratllar la importància de l’alfabetització digital i la formació de la ciutadania per poder accedir i ésser crítica amb l’allau de informació que contenen els mitjans actualment (si visiteu el seu blog podreu aprofundir en el tema). Una frase: “Per existir políticament cal existir mediàticament, en el nostre mon”.

Martí Grau : “La objectivitat no pot existir en termes absoluts als mitjans de comunicació”

Ferran Mascarell: Estem en un procés de diversificació molt important que té conseqüències positives: podem tenir informació des de molts diversos punts de vista. Tenir més opcions ens dona més llibertat. Hi ha molts professionals treballant molt be que mereixen molta confiança, i ens ofereixen un treball molt pensat , d’alta qualitat intel.lectual i ètica. “La gent és força més intel.ligent del que ens pensem a l’hora de triar”. “Es fa més política des dels mitjans de comunicació que des dels partits”. Alguns aspectes negatius : la descomposició social del concepte de veritat (justificat des del relativisme postmodern), l’abandonisme dels professionals independents de la força de les redaccions.

Carles Pastor : S’abusa molt de les fonts anònimes i això afecta la credibilitat de les informacions que apareixen als mitjans. Es donen sistemàticament versions publicables que no coincideixen amb les veritats “off the record” .

Milagros Perez Oliva : “Jo em conformaria amb què fóssim lleials als fets”. La creixent mediatització de la política i la creixent politització dels mitjans creen una dinàmica de la que difícilment pot escapar ningú. La omnipresència dels gabinets de comunicació, que exerceixen un control ferri dels fluxes de la comunicació és un element a tenir molt en compte. És molt difícil parlar amb les fonts . Caldria transposar a Catalunya els 10 principis del “Journalist for excelence”. “Els periodistes hem de recuperar el control de la nostra professió i defensar-nos des intents de manipulació de les empreses”
Josep Carles Rius: Vivim en una societat molt complexa. Hi ha una competència ferotge de tots amb tots per l’audiència , i a la recerca de la rendibilitat econòmica es creuen totes les barreres morals. Ordre de capacitat d’influència dels poders avui : 1r econòmic, 2n mediàtic, 3r polític . Aquest ordre conté una perversió: els polítics han estat escollits democràticament, els directors dels mitjans no. La hipercrítica que es fa dels polítics des dels mitjans és una mostra de la seva debilitat: no seria possible fer-la dels responsables dels principals grups econòmics del país.

Sebastià Serrano: Els mitjans no han sigut mai neutrals. Són una institució política en una societat democràtica. En un mon en què la mentida no penalitza, la ètica professional consisteix en reivindicar la fidelitat als fets .”Citar el que hem sentit directament, explicar el que hem vist, i el que està contrastat”.

Francesc Triola: El principi de la enantiodromia de Carl Jung: “la superabundància de qualsevol força inevitablement produeix el seu contrari”. La creixent pluralitat de mitjans produeix homogeneïtat dels missatges. Tots els mitjans de comunicació es deuen a la societat en el seu conjunt, però els mitjans públics encara més. Des dels mitjans de comunicació local és molt més difícil tergiversar la realitat propera.

No és possible resumir la quantitat d’idees interessants que varen aparèixer al llarg del debat, però si hagués de fer una frase de conclusions diria que avui vivim en un mon altament complexe en què la relació entre política i mitjans de comunicació és més estreta que mai i que la relació entre ambdós mons afecta de forma important a la qualitat de la nostra democràcia.

Per cert aprofito per recomanar-vos l’excel.lent article que va publicar fa pocs dies el company David Perez a El Periódico.