Avui el Punt em publica aquest article:

Destruir és fàcil, construir, difícil

Estem vivint temps complicats. Una de les conseqüències més dures d’assumir és que la feina de molt de temps, de moltes persones, es destrueix amb una rapidesa inquietant. Empreses que s’han construït amb diverses generacions són arrossegades per la força de la crisi en uns pocs mesos; carreres professionals sòlidament estructurades s’esmicolen per fer “foc nou”, només per aconseguir uns estalvis dels que “foraden les tovalles”… i podríem posar-ne molts altres exemples. L’experiència polida per la feina discreta i perseverant avui sembla que no val res. Ho pagarem molt car. Aquest fenomen és la conseqüència del predomini absolut del neoliberalisme que avui governa arreu. Ha estat molt ben estudiat per alguns sociòlegs com Richard Sennet, el gran sociòleg anglosaxó, autor de La corrosió del caràcter o La cultura del nou capitalisme. Està molt comprovat ja que té efectes molt destructius a curt i a llarg termini sobre les organitzacions i les persones.

Sembla que aquest ímpetu destructiu l’està utilitzant la força política avui hegemònica a Catalunya, quan està començant a governar institucions que durant molts anys havien tingut governs d’altres colors polítics. El revengisme destructiu mai no és bo. No és bo en política, però encara ho és menys si s’aplica a estructures institucionals i organitzatives que s’han anat construint amb temps i cura per tal de donar un bon servei als ciutadans. Destruir és infinitament més fàcil que construir, no té cap mèrit. Una institució eficaç, una organització funcional, és un patrimoni de tots que no es pot malbaratar. Si els canvis es fan amb ànim revengista i sectari, per destruir tot el que ha construït l’adversari polític, sense pensar en el bé de la societat i de la institució que és patrimoni de tots, ho pagarem molt car. Una organització desestructurada és una organització ineficient; i això no ens ho podem permetre mai, però ara menys. La solidesa d’un sistema democràtic es nota especialment quan en una alternança política s’hi produeixen els canvis polítics, sense que això en perjudiqui la organització institucional ni els projectes col·lectius de llarg recorregut.

En el cas de Girona, concretament a l’Ajuntament de Girona, també s’estan prenent decisions que semblen més dirigides a destruir tot el que vingui dels governs anteriors que no pas a construir futur. Les notícies, de moment, no semblen bones. No sabem què es vol fer, només què és el que no es vol fer. On és el projecte de ciutat? On és la passió per Girona? Destruint, aturant i retallant, la ciutat no avançarà. Això és especialment important en un moment de crisi tan dur com l’actual. No ens podem permetre perdre temps, energia i solidesa. Si això continua així, als gironins i gironines ens tocarà decidir si aquest canvi ens convé o no