Fa uns dies que tinc un problema de salut que, sense revestir gravetat, em té adolorida i  fora de joc. Penso, com sempre en aquestes circumstàncies, que només valorem la salut quan ens manca. Forma part de la condició humana. Molts dels bens més preuats de la vida només els valorem quan no els tenim.

En un d’aquests dies, de visita a l’Hospital Trueta, vaig poder copsar l’estat d’ànim d’alguns dels seus professionals: enorme preocupació pel futur del servei públic de salut, més enllà de les lògiques preocupacions per la situació professional i salarial de cadascú. No fa pas massa mesos que el nostre sistema de salut havia aparegut a la revista Newsweek, com el 5é millor del món, i això havia generat una legítima satisfacció no només entre els professionals, sinó entre la ciutadania, entre els que creiem en l’enorme valor d’un patrimoni col.lectiu com aquest.

Per això és tan preocupant l’actuació del Govern de la Generalitat en aquest terreny. L’actuació del Govern, liderada per un Conseller de salut que ha dedicat gran part de la seva vida professional a defensar els agents privats del sistema, i al que ara, se li ha encarregat, paradoxalment, defensar els serveis públics, està posant en risc un patrimoni col.lectiu que és fruit de l’esforç de milers de persones durant molts anys. Cada dia assistim a un nou despropòsit. El d’avui és que Salut rebutja l’oferta d’alguns cirurgians de fer intervencions sense cobrar per accelerar l’atenció als pacients en llista d’espera.

La velocitat a la que el nou Govern de la Generalitat està deixant degradar el sistema resulta increïble per una gran part de la ciutadania i per part dels professionals. Quan en el Parlament es parla del tema, el Govern diu sentir-se avalat pels resultats electorals, i segueix avançant en el camí de debilitar el servei públic i, de rebot, reforçar el privat.

Em resulta incomprensible que aquells que s’omplen la boca a cada minut amb la defensa verbal del país en abstracte, erosionin el nostre patrimoni col.lectiu, deixant degradar alguns dels elements bàsics que fan gran un país i generen legítim orgull de pertinença, com els seus serveis públics . En petit i anecdòtic, també crida l’atenció, pel mateix motiu,  l’erosió del prestigi institucional que causa l’actuació d’un força política com SI generant un caos innecessari al Parlament. Deu ser que , com deia el bolero “hi ha amors que maten“.