És gairebé un tòpic que la política és un món molt dur i desagraït. És evident que ningú ens obliga a participar-hi, però no és menys cert que el tòpic respon a la realitat:  la dedicació política és, per una part, un absolut privilegi, i per altra part una tasca duríssima que desgasta de forma extraordinària. Per això  és important , en primer lloc, no desenganxar els peus de terra, estar molt pendents del nostre entorn personal, familiar, d’amics. I per altra part, és molt important, no deixar mai el contacte amb la pròpia professió d’origen. En el meu cas, la psicologia. He exercit la meva professió durant 20 anys. Ara en fa 7 que no ho faig, obligada per les circumstàncies, per la dificultat de compatibilitzar les responsabilitats polítiques que he tingut els darrers anys amb la professió  . Malgrat això procuro no perdre el contacte ni amb els companys ni amb el co.lectiu professional. Per això em va fer una especial il.lusió quan des del Col.legi de psicòlegs em varen proposar fa uns mesos integrar-me al Consell social del mateix col.legi. I ara m’ha fet també molta il.lusió que m’hagin escollit en aquests darrers dies Presidenta del mateix Consell Social del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Només puc tenir paraules d’agraïment per el degà del Col.legi, els companys de la Junta ,  i els companys del Consell que m’han fet confiança. Procuraré dinamitzar el Consell i treballar des del mateix per promoure el reconeixement del rol del psicòleg en el nostre entorn social.

Connectar amb el món professional és per mi sempre una alenada d’aire fresc. Avui mateix, 12 d’octubre he tingut l’oportunitat d’assistir al 1r Congrés Internacional de “coaching psychology” a Barcelona, organitzat pel mateix Col.legi. Ha estat tot un èxit.  Acabo de tornar ara cansada i feliç, i havent carregat piles per uns quants dies.