(Article publicat al Diari El Punt el 8 de març de 2007)

Olympia de Gouges, Clara Zetkin, les dones sufragistes en ple, Clara Campoamor, Antònia Adroher, Simone de Beauvoir, Germaine Greer, Maria Aurèlia Campmany, Dolors Renau… La llista seria interminable i, com qualsevol tria, injusta. A més, hauríem d’afegir-hi els noms d’alguns homes. El 8 de març ens dona ocasió de retre homenatge amb reconeixement i afecte a totes les dones, a totes les persones que han treballat de forma tenaç, posant fins i tot en risc la pròpia vida, per la millora dels nostres drets i l’increment de la igualtat.

En plena “modernitat líquida”, en un moment històric en què l’oblit del passat i la pèrdua de les ideologies és la tònica dominant, segurament no hi ha millor forma de celebrar una data com aquesta que recordar algunes qüestions elementals, i , alhora, centrals.

El 8 de març ens dona sempre ocasió de recapitular, i això implica valorar les llums i les ombres. Si obrim la mirada a la societat global, la realitat mundial ens dona molts motius de preocupació que exemplificaré només amb unes quantes dades. De cada 10 persones pobres al món, 7 són dones. El 75% dels analfabets del món són dones. A l’Àfrica 9 de cada 12 joves infectats pel virus de la SIDA són dones. Arreu del món persisteix la xacra de la violència de gènere i continua havent-hi milers de dones víctimes del tràfic de persones. Persisteixen problemes endèmics que afecten la salut sexual i reproductiva de forma greu com els embarassos adolescents i els avortaments irregulars. Les dones estan infrarepresentades en els llocs de presa de decisions (tant en l’àmbit polític, com en els sectors econòmic i empresarial o el mon dels mitjans de comunicació) amb la influència que aquest fet té en l’establiment de prioritats en totes aquestes institucions i organitzacions.

Tenim a l’horitzó, però, molts elements positius, moltes millores assolides, entre els quals no és menor la creixent sensibilitat dels organismes internacionals. Des que l’any 1977 la ONU va proclamar el 8 de març com a “Dia internacional de la dona” fins ara, s’han produït fites tan rellevants com la cimera mundial de Pequin al 1995 i la posterior cimera de Nova York (Pequin + 10) el 2005 , o, l’any 2000, la “Declaració dels objectius del mil·lenni” que defineix la millora de les condicions de vida de les dones com un element d’importància crítica pel desenvolupament mundial. Això vol dir que la millora de la igualtat d’oportunitats s’identifica com un objectiu de benefici col·lectiu extremadament rellevant. “No podem perdre ni un minut si volem assolir els “objectius de desenvolupament del mil·lenni” abans del 2015. Només invertint en la millora de la situació de les dones podem esperar aconseguir aquests objectius. Quan les dones prosperen tota la societat en surt beneficiada i les generacions successives poden abordar la vida en millors condicions. En aquest Dia Internacional de la Dona demano que tots nosaltres actuem en aquest acord amb un sentit renovat d’urgència” va dir Kofi Annan el 8 de març de 2003.

Així que, un any més, aquesta és una bona data per recordar alguns principis bàsics: La millora de la igualtat no ha estat fruit de la casualitat, sinó de l’esforç de moltes dones i alguns homes a tot el món, de forma especial en els darrers 150 anys. Aquest esforç ha de continuar perquè romanen moltes situacions objectives de desigualtat i romanen també molts estereotips i prejudicis a la mentalitat de tots, homes i dones, que les justifiquen i sostenen. Ha de continuar perquè la igualtat a més d’ésser la situació més justa, és la forma de donar les màximes possibilitats de creixement a una comunitat. Cap societat amb ambició col·lectiva es pot permetre no aprofitar al màxim les capacitats del 51% de la seva població.

Sap greu sentir les nostres generacions joves, que afortunadament s’estan beneficiant de les millores assolides, renegar de l’herència del feminisme, però la responsabilitat deu ésser nostra si no som capaces de reivindicar aquest patrimoni col·lectiu.

D’aquí a pocs dies es produiran dues excel·lents novetats: l’aprovació de la “llei d’igualtat” estatal i l’inici dels treballs per redactar un nou projecte de “llei per un nou pacte de ciutadania entre homes i dones” a Catalunya. Amb tot, la igualtat legal no ens garanteix totalment la igualtat real si tots plegats no ens mantenim compromesos amb aquest objectiu valorant el treball fet i renovant la il.lusió per un futur millor “amb un sentit renovat d’urgència“.

Pia Bosch i Codolà

www.piabosch.cat

Diputada al Parlament de Catalunya

Vocal de la comissió dels drets de les dones